muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Societat i reforma estatutària

El procés de reforma de l'Estatut balear no se pot dir que s'hagi iniciat. Així i tot ja presenta tal conjunt de peculiaritats que sense escletxa per al dubte se pot concloure que acabi com acabi serà una digna mostra de la més específica tradició política illenca. Anar-se'n per les bardisses o perdre el temps i la llavor, i, en qualsevol dels casos i a efectes pràctics, poc o res de bo per al conjunt dels ciutadans. Una més de les oportunitats perdudes? No tant això -perquè representaria una voluntat prèvia del conjunt de la classe política per fer quelcom efectivament útil pel conjunt social, intenció que no està gens clara- com una mostra més de l'adequació de la vida política indígena oficial a un conjunt d'inutilitats conceptuals, trampes normatives per blindar encara més la manca de control democràtic del poder i, en conjunt, fer el que sigui necessari per no haver de fer el que seria necessari fer.

El sistema triat per la reforma és coix d'entrada. El famós comitè de savis és la primera estació del desbarat. Els «savis», que no ho són ni ho pretenen ser (perquè són persones intel·ligents a les quals els deu pegar potades al fetge que així els anomenin), són expolítics, empresaris o professionals liberals, i/o professors d'universitat que per la seva formació tenen opinions de contrastat interès però que no deixen de ser això, opinions. Des d'un punt de vista democràtic (sistema que cal recordar que iguala el valor del vot del ciutadà al marge de tota consideració professional o formativa) poc o res aporten. No és el mateix que s'ha fet a Catalunya. Allà, els especialistes (ja amb la denominació s'hi pot intuir diferències substancials) el que aconsellen és com adequar tècnicament, jurídicament, les reformes que els polítics plantegen a la comissió a la qual fan ells la feina, que és com pertoca fer el procés. Però mai no assumeixen el que aquí: fer propostes polítiques. Per fer propostes, si és que no basten els grups parlamentaris, té tant de valor cada un d'aquests savis com un ciutadà qualsevol, sigui quina sigui la seva ocupació laboral. Són ciutadans, i prou. Amb la diferència que els «savis» representen, dins del conjunt social, una ultraminoria: la que té formació acadèmica universitària (aproximadament un 1'5%-2%) i condició socioeconòmica i laboral privilegiada (la cúspide en la piràmide d'ingressos: més o manco el 10% de la població). O sigui que tenen molt poca representació social.

Per altre costat, ja és evident que una part important del debat, quan arribi a encetar-se de veres, consistirà a perdre el temps sobre qüestions identitàries i sobre l'assumpció d'ics competències en funció dels interessos dels partits polítics respectius. Però la pregunta que caldria fer-se per ventura seria si de tot el que se posarà a debat hi haurà quelcom que pretengui, si més no això: pretengui, donar resposta a les necessitats reals de la societat balear. No se pot ser molt optimista si els polítics no volen ni reconèixer que la societat és nova. Però, ho és. La societat balear en nom de la qual fa uns vint-i-cinc anys se va començar (1979) a negociar i a redactar l'Estatut d'Autonomia en un procés que culminà quatre anys després (1983) poc o res té a veure amb l'actual. Només per posar un exemple: la població s'ha incrementat tant com que avui per avui més del 40% dels balears no són nascuts a les Balears. I del manco del 60% restant, no calen estudis estadístics per concloure que una part considerable el forma un conjunt de ciutadans que no estan vinculats als trets característics, condició socioeconòmica i necessitats del gruix de la població històrica considerada com un tot que era majoritària quan se va redactar l'Estatut i que ara (per la suma de balears no nascuts aquí més els citats) és la minoria.

Aquesta nova societat balear té unes noves necessitats de tota mena i condició que poc o res tenen a veure amb les que existien quan se va redactar l'Estatut. Tanmateix d'això no se'n parla, ni se vol veure la realitat. Si la democràcia és, i ho és, satisfer les necessitats de tothom o de l'ampla majoria, des del respecte cap a les minories, i atesa la realitat actual de la societat balear, concloure que l'actual procés de reforma de l'Estatut corre seriós risc de complaure només una classe política que no representa més que una minoria social, no és aventurat sinó simple constatació d'una alta probabilitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris