muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Europa (II)

Si hagués de triar, a primera vista, entre «Europa ens uneix» i «Una altra Europa és possible», indubtablement, escolliria el segon eslògan. El debat sobre Europa, almenys per part dels poders, ha estat tan superficial i fet a corre-cuita, que difícilment de tot plegat no se'n pot derivar gairebé res de positiu. Ambdós missatges són negatius en clau d'estat espanyol i positius en clau europeista. El primer és favorable del sí i el segon opta per la pedagogia del no positiu. Els defensors de l'actual tractat i, en conseqüència, del model de confederació política derivada de les polítiques mancomunades al voltant dels estats industrialitzats, voluntàriament o involuntària, han fomentat l'actitud crítica del no. El seu missatge, s'entén el dels defensors del vot afirmatiu, en comptes d'enfocar la unió europea encara en procés de construcció s'han excedit amb les presses, tot oferint una imatge de final d'obra. Allò que no acabam d'entendre és precisament això, el blindatge constitucional, sense deixar marges ni dubtes sobre qüestions essencials. Els defensors del no, emparats per la tesi que és possible un model alternatiu, més flexible i obert, i una idea d'Europa fonamentalment diferent, també saben que el seu compromís és altament perillós, sobretot perquè estadísticament els seus vots seran utilitzats per donar suport a l'antieuropeïsme i manipulats o criminalitzats pels autodenominats europeistes. Si volem un model d'Europa flexible i generós, políticament i socialment, per ventura es necessita una majoria suficient per donar continuïtat al procés europeu actual i un vot negatiu prou rellevant per convertir-lo en element corrector de tot allò que aboca Europa en contenidors fets a mida dels estats més jacobins.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris