muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

En la mort d'Arthur Miller

Deu fer uns deu anys, vaig assistir, amb el PEN de Catalunya, a un congrés internacional que se celebrava a Praga. Aquell any, concretament, l'alemany de procedència zíngara, Günter Grass, obtingué el guardó que anualment el PEN concedeix a un dels seus membres, distinció literària de prestigi. La capital de la república txeca és una ciutat inoblidable i la vaig recórrer amb Joan Rendé, un guia de luxe que havia triat Praga com a segona residència. Hi tenia una casa. La ciutat del Moldava és d'una gran bellesa i un pot córrer darrere les empremtes de Kafka pel barri jueu; una casa que habità vora el Castell, pujant per Malá Strana; el cafè on es trobava amb Max Brod i altres amics, i fins i tot un modern Cafè Milena, davant el Rellotge dels Astrònoms, que quan toca migdia treu a passejar els dotze apòstols. En arquitectura, Praga es diversifica en tres estils: austrohongarès, modernista i racionalista. El fet d'anar amb la delegació catalana em va donar entrada en els palaus que habitaven els governants del moment, i a la residència vora el riu de Václav Havel, aleshores president de la república, notable escriptor de teatre de l'absurd, vaig veure Arthur Miller, que acompanyava amb els escriptors del seu país. Jordi Sarsanedas amb humor va dir: «El vidu de Marilyn Monroe». Era un senyor que s'acostava als vuitanta, però constantment el sol·licitaven senyores i senyoretes en edat de merèixer. Vestia esport, però elegant, americana de twed o xeviot i, crec recordar, corbata de llana. No vaig arribar a conversar amb ell, encara que m'hagués agradat, però vaig observar que la seva alçada treia un pam llarg damunt els més alts del saló. I, com en una moviola borratxa, em creuaren el cervell històries i personatges de les seves obres dramàtiques, d'una ètica implacable i colpidora: Tots eren els meus fills, Les bruixes de Salem, La mort d'un viatjant, Panorama des del pont, Després de la caiguda... La digníssima resposta amb el silenci, o amb el relat d'una infantesa a Brooklyn, a la Comissió d'Activitats Antiamericanes promoguda pel fanàtic perillós Joseph McCarthy, de trista memòria. «El Xoco» em recorda que a Després de la caiguda hi ha l'experiència real de la seva relació amb Marilyn.

-Tot i esser un gran home -em diu-, aquella femella crec que el va anul·lar.

-Ja passa. Durant els tres anys que va durar el matrimoni, Miller només fou capaç d'escriure el guió de The Misfits, que entre nosaltres es va dir Vides rebels, un film protagonitzat per Marilyn i Clark Gable, extraordinàriament dirigits per John Huston, que s'havia entusiasmat amb el guió de Miller.

-No fa massa anys, va sortir el llibre Marilyn. Los años de Nueva York, amb les fotografies que féu Sam Shaw del matrimoni format pel cervell i el cos d'EUA.

-Me'n record: instantànies d'ells dos devora el pont de Qeens, a Manhattan, dins un cotxe descapotable pels carrers de Brooklyn, o recolzats els seus dos cossos a vorera de mar, amb banyador. Ella semblava feliç, llegint la premsa a Central Park o triant les corbates del marit.

-Segurament ho era, si més no al principi. Sam Shaw s'acosta a un rostre que acceptava el primer pla dins la intimitat, o mirant la càmera amb gest torbador.

-I l'escriptor?
-Ha mort un number one. Juntament amb O'Neilel més gran d'EUA, si parlam de teatre. Ens torbarem a trobar-ne un altre igual, si és que surt algun dia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris