algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Contaminat i impur

Des de l'adolescència visc, d'una manera o de l'altra, des d'un ofici o des de l'altre, atret pel fet polític. Però això no és una columna de promoció personal i si he començat per dir-vos una cosa que, de qualsevol manera, crec que no puc dissimular, és per a recordar que sempre, malgrat mantenir la creença de la necessitat del joc polític, m'he guardat de l'exercici de la política i m'he quedat en la comoditat de la puresa incontaminada. És fàcil saber que en l'exercici del poder s'han d'entendre coses que des de la pròpia ideologia no s'accepten i, per això, deixar que l'exerceixin els altres: els impurs. Com si de castes es tractàs, la política activa és una feina necessari que ens reservam el dret a no fer per a poder criticar-la. Fa temps que ho sé i me n'alliber de la contradicció pensant que la meva feina també és necessària. Però és una mostra de barra desmesurada la que em permet deixar que els membres d'altres col·lectius professionals es comprometin en la cosa pública i recercar motius per a la diferència. A més, si l'excusa és la quantitat de corruptes que ens governen, amb més motiu hauríem de pretendre ocupar els seus llocs des de posicions ms honroses. I a què ve aquesta autocrítica en veu alta -demanareu, estorats de trobar-vos en un sorprenent confessionari-. És senzill: havia de reflexionar sobre la comoditat i autocomplaença de la puritat pròpia per a poder entendre la d'aquells que, des de l'esquerra, fan campanya a favor deNo en el pròxim referèndum.

l l l
L'entenc i, fins i tot, tenc tendència a compartir-la. Però no puc. Aquesta vegada no puc quedar-me exigint la perfecció d'un text que hem de compartir ciutadans de 25 països, múltiples ideologies i innombrables tendències. No puc exigir el que ni en l'àmbit de política local hem aconseguit. Cal treballar-hi, no oblidar quina és la meta i seria molt millor que gent com Berlusconi, Aznar o el mateix Chirac sense manies, no tenguessin el predicament que recullen a les urnes. Que els holandesos seguidors de Fortuny, els austríacs de Haider o els francesos de Le Pen fossin un apunt de la història passada, però no és així. Existeixen i amb ells, com amb els seguidors de Matas aquí, hem de consensuar l'espai comú. I l'espai que marca el nou tractat és millor que l'actual de Niça i facilita la presa de decisions. Que encara no seran l'expressió de la voluntat dels ciutadans sinó la dels ciutadans representats pels seus Estats, és vera. Com ho sé, sense anar més lluny, que el govern dePP no ens representa a tots ni ho pretén, però té la majoria al seu favor o callada, i no per això canviam les lleis per a impossibilitar-ho. Si hem de fer Europa haurà de ser de consens, d'àmplies majories, de múltiples renúncies i de petits avanços. Aquest ho és. I això, i que el meu vot no el puguin comptabilitzar exaltats feixistes, per ara és el mínim suficient. Contaminat i impur, però suficient.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris