nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Pels drets socials dels europeus

Que Europa tengui una Carta de Drets fonamentals, inclosa en el Tractat constitucional, que és més que acceptable no significa en absolut que aquests drets estiguin completament coberts. Perquè els drets de tothom estiguin ben coberts no és exigible només que l'estat no t'avassalli, que no es produeixin abusos per part de les institucions sobre la població o que existeixin les llibertats fonamentals (com ara la llibertat d'opinió, d'expressió, de circulació, etcètera). Cal també, i això resulta especialment important perquè es pugui instituir un sistema democràtic d'una autèntica qualitat, que es redueixin al mínim les bosses d'exclosos.

La democràcia només és plenament real si esdevé participativa. Dubtosament democràtic fóra un sistema que canalitzàs com a única participació possible de la gent una consulta cada quatre anys, sense altres canals possibles, o un sistema que prengués les seues decisions (com ja ha començat a fer el nostre) a través de conteses electorals en què més de la meitat de la població no hi té una participació activa.

I quines mesures es poden prendre per aconseguir uns mínims de gent exclosa? La primera i fonamental és que la gent visqui bé, que es puguin mantenir unes cotes elevades d'estat del benestar. Aquesta ha constituït probablement la conquesta fonamental de l'Europa que ens ha precedit. La gent treballadora s'ha escarrassat, a l'Europa dels dos segles passats, per aconseguir un sistema en què es garanteixi que la gent tengui assegurats els mínims per gaudir d'una dignitat vital acceptable. Així, doncs, no tendim a l'estat mínim que propugna el liberalisme pur, sinó que entenem que l'Estat (o, en aquest cas, els màxims òrgans de la Unió Europea) té una funció també assistencial, tendent a reduir tant com sigui possible la marginació i l'exclusió social.

A Europa, aquest principi, del tot compatible amb un sistema d'economia de mercat (jo diria que molt més viable en aquest sistema que no en un d'economia centralment planificada), ha estat desenvolupat, amb una base ben sòlida, als països del nord, sobretot als països escandinaus. Aconseguir una assistència social per part de l'Estat, que tothom gaudeixi d'uns mínims de benestar i que el màxim de gent es pugui sentir partícip del sistema democràtic constitueixen elements fonamentals de la nostra manera d'entendre el món, la política i la societat.

En aquest sentit, podem considerar que l'actual Tractat constitucional constitueix una nova ocasió perduda. Tenint en compte que s'estan posant els fonaments d'una Europa políticament unida, era una magnífica ocasió perquè el vessant social del tractat es nivellàs seguint un grau elevat d'exigència, és a dir, al nivell dels que es troben en una situació més favorables. Nosaltres voldríem un sistema com el sorgit dels estats nòrdics, com el de Dinamarca, Suècia, Noruega o Finlàndia, que garantís més qualitat de vida i alhora més qualitat democràtica. No ha anat així: hom ha preferit una estandardització, per dir-ho d'alguna manera, més globalitzada, en què no importa tant la bossa d'exclosos que pugui quedar com que el sistema marxi i camini. Sense una especial preocupació pels cadàvers que, en aquest cas, ni que sigui metafòricament, puguin quedar pel camí o sota l'estora.

De tot plegat, sorprèn que alguns partits que s'autodefineixen com a d'«esquerres», a la nostra part del món, hagi tengut tan poc debat sobre el tema. El Partit Socialista s'ha llançat de cap a la piscina del Sí al tractat sense ni tan sols qüestionar-se si el model social que proposa i el propi van en la mateixa direcció. No ha ocorregut igual a d'altres parts d'Europa, on, malgrat inclinar-se pel Sí, aquesta decisió s'ha produït després d'un debat més o menys ric i profund.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris