algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

El trauma gratacel

Tenc la impressió que el desastre de les Torres Bessones de Nova York va tenir molt a veure amb la incapacitat dels bombers de Madrid per tallar l'incendi de la torre Windsor abans que les flames s'apoderassin de tot l'edifici. Vaig seguir el caos per televisió durant la matinada de dissabte a diumenge i els locutors no es cansaven de repetir que «el gratacel està a punt de caure d'un moment a l'altre». Mentrestant, els bombers estaven situats a notable distància de la torre i remullaven tota la zona pròxima davant el temor de l'enfonsament. Des que a les Twin Towers moriren heroicament uns 200 bombers, la seguretat d'aquests professionals, que al capdavall obeeixen ordres, s'ha posat molt per sobre dels béns materials que s'han de salvar, i és lògic que sigui així. És probable que sense la memòria d'aquell horrorós 11 de setembre s'hagués exigit molt més als bombers. Per sort, no hi havia ningú atrapat a l'interior de l'edifici i és segur que el futur gratacel Windsor, quan arribi la reconstrucció, serà molt més segur que l'actual. Però el pitjor de la catàstrofe de Madrid va ser la constant repetició inconscient de les imatges del 2001, la sensació d'impotència davant el foc i la ineluctable sensació de vertiginós enfonsament d'una gran obra aixecada pels homes. La nostra societat viu el trauma dels gratacels, el sentiment que una societat desenvolupada es pot anar per avall en un instant, com si visquéssim sobre un castell de cartes.

La matinada de diumenge passat molts tornaren a reviure la imatge d'una societat a la defensiva, obsessionada per la seva pròpia fragilitat i atemorida davant un sinistre de descomunals proporcions. Tanta sort que ens queda l'enorme coratge dels bombers i també estructures de formigó que no es deixen vèncer amb facilitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris