nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:

La constitució europea

Diumenge que ve haurem d'anar a votar al referèndum sobre la constitució europea. Ja fa setmanes que nombrosos articulistes d'aquest diari han anat exposant els seus punts de vista sobre el tema. Molts d'ells ja han esmentat com a motius per votar que no el nul reconeixement dels drets dels pobles, la marginació de la nostra llengua, o la poca importància que es dóna als temes socials. Jo voldria incidir en altres aspectes que no han estat tan comentats però que també em semblen importants.

En primer lloc hi ha el trist paper que s'hi atorga al Parlament europeu, el qual no ostenta competències legislatives com qualsevol altre parlament democràtic, sinó que les comparteix amb el consell de ministres. Aquest, en concret, es reserva la capacitat de promoure les lleis. I en cas que el Parlament les hi tombi, encara no queden anul·lades del tot, sinó que es posa en marxa un complex engranatge de comissions mixtes i conciliatòries per tal de possibilitar que el Parlament «s'ho repensi». Aquest fet suposa una greu anomalia, ja que a tots els règims democràtics els poders legislatiu i executiu es troben separats i el parlament sempre és qui té la darrera paraula, i en la majoria dels casos també la primera, en la tramitació de les lleis.

La complexitat del sistema elegit per promoure i sancionar propostes legislatives evidencia un tutelatge dels estats sobre els parlamentaris europeus. Els estats no se fien del que faran els diputats, que es podrien veure impulsats a treballar per Europa en el seu conjunt en lloc de defensar els interessos particulars de cadascun dels estats que la componen. Per això, els ministres, que no han estat elegits pels ciutadans i ni tan sols formen part del poder legislatiu des seus respectius estats, compartiran aquest poder dins l'àmbit europeu amb el parlament. Un altre aspecte fora criticable és el repartiment dels càrrecs de la comissió europea entre els estats membres sense que aquests tenguin cap relació amb els resultats de les eleccions europees. A qualsevol règim democràtic, el poder executiu emana de la relació de forces que hagi sorgit de les eleccions. Això passa a les Illes Balears, on governa el Partit Popular perquè va obtenir la majoria absoluta dels diputats o a l'Estat espanyol, que governa el PSOE amb el suport d'altres forces polítiques perquè va ser la formació més votada, però sense majoria absoluta. Idò això a Europa no té per què ser així. Un partit podria assolir la majoria al Parlament europeu i no tenir cap tipus de representació a la comissió, amb el conseqüent divorci entre les dues institucions.

I un tercer tema que voldria que reparàssiu és que aquest projecte de constitució exhorta els estats membres a incrementar la despesa militar, fet que, com és clar, haurà de ser en detriment d'altres partides pressupostàries.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris