lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
12°

Pedromàquia

Això del cinema és una mica com l'Espanya de les autonomies, però a escala global; vull dir, que després de tants anys allò que ha triomfat han estat disset conselleries de turisme, perquè l'única diversitat tolerada dins d'aquesta Espanya tan eterna és la turística. Amb el cinema passa el mateix, premis importants només hi ha els Oscar, però tothom s'apunta als succedanis (amb excepcions com Canes o Berlín). Hi ha els Globus d'Or, considerats l'etapa pròleg del glamour hollywoodienc, o els Goya, destinats a carregar desmesuradament la pel·lícula que Espanya nomina a l'Oscar al millor film estranger. Dissabte es lliuraven els premis de la British Academy Films and Television Arts, una mena de succedani londinenc dels grans Oscar. Tot i que no sóc ni un gran fan ni un gran detractor de l'anomenat «cine español», veig algunes pel·lícules al cap de l'any, sobretot llogades al videoclub -qüestió de prioritats- i coincidesc plenament amb el fracàs de La mala educación, de Pedro Almodóvar, en gairebé tots els certàmens, perquè és una pel·lícula infumable amb dos protagonistes tan poc creïbles com mal escollits i mal dirigits. I ha estat tan ibèricament casposa -i perdonin la redundància- la sortida dels germans Almodóvar de l'Acadèmia Espanyola de Cinema -ells, amb dos òscars per Todo sobre mi madre (1999) i Hable con ella (2003), ignorats als Goya?- com els 14 goyas a Mar adentro, en detriment de pel·lícules prou millors, com Héctor, de Gracia Querejeta, també sense premi. Per cert, els suggeresc una cerca interessant: col·loquin-se davant de l'ordinador, entrin a la xarxa, escriguin en el seu cercador habitual el títol «Condenado a vivir»... I vostès em disculparan si algun mite d'última hora els cau als peus.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris