nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

Per què votar sí

El referèndum europeu és una presa de pèl. El govern nacional, el PSOE i el PP ens estan bombardejant amb una enorme quantitat de mentides i manipulacions. Les conseqüències tangibles d'aquest Tractat no seran bones per als ciutadans espanyols. Per tant, raonablement el vot hauria de ser negatiu o abstenció. Tanmateix serà positiu, o així tot ho indica a hores d'ara, d'una forma suficientment majoritària. Com se pot explicar? Perquè els ciutadans són beneits i se mengen tota la manipulació que li ofereix el govern sense capacitat crítica? Doncs si fos així -que és l'argument preventiu dels que se veuen derrotats- com s'explicaria el sotrac a les eleccions generals? No, ningú (o quasi) és bàmbol. La immensa majoria dels ciutadans que votaran que sí saben perfectament per què ho faran. I no, no serà per cap model d'Europa en concret, ni per les conseqüències negatives. El perquè del sí no s'ha de cercar per aquí. Sinó més aviat en un perfectament comprensible sentiment, que no raó, que més Europa és positiu, a pesar de tot. Un sentiment que fa identificar la majoria amb el que demanen PSOE i (oficialment) PP, i no amb els que estan pel no. És una actitud bàsica coherent que transcendeix la incoherència primària de no entendre res o veure que el Tractat és dolent en allò tangible i material, la qual cosa duria al no o a l'abstenció en termes lògics, i tanmateix votar afirmativament.

És coherent perquè Europa sobrepassa per a la majoria els efectes tangibles perniciosos. Per exemple els espanyols no sabíem què punyetes era el Mercat Comú el 1986, i se'ns alertava dels perills, que hi eren i se concretaren (pèrdua de capacitat industrial, pesquera i agrícola...) però poques vegades ens alegràrem tant com aquell dia que hi entràrem i, a la fi, podíem dir que érem ja europeus. Europa no era res concret però alhora se concretava nítidament: era deixar enrere el gris passat. Ara passa exactament igual. El comú del ciutadà segueix entenent Europa en positiu perquè és progressar i això és el que políticament han defensat des de l'entrada al Mercat Comú els dos partits majoritaris nacionals, PSOE i PP, a pesar dels efectes negatius de tot el procés. Els altres partits sempre han fet de les conseqüències negatives el bessó per oposar-se al conjunt del procés que és positiu. Simples excuses per la constant oposició al progrés. És lògic, Europa és sinònim del contrari de les seves ideologies. Des de les posicions més conservadores ara se justifica el no per la pèrdua de pes polític d'Espanya o la minva d'ingressos de les ajudes del Fons de Cohesió. És ver. Però no és més que l'excusa de la ideologia d'arrel vaticana. És la vella Espanya tancada a la modernitat, a la laïcitat i al progrés de la llibertat individual en benefici del poder religiós. Tenen raó: Europa no contempla les «arrels cristianes» perquè és més llibertat individual. (Se podria dir que avança substancialment cap a fer possible un terç de l'aspiració llibertària: «ni déus»). Des del comunisme, sota qualsevol de les seves moltes difresses que ha usat i usa, el no s'argumenta perquè una altra Europa és possible. Sí, la d'estats més forts. I no més aprimats com està passant ara en benefici de l'individu. Tenen raó també en oposar-hi. Europa és més llibertat individual i manco estatalisme (segona part de l'anhel llibertari que s'obre pas: «ni reis», com a sinònim d'estat). I des del nacionalisme s'argumenta (no tot) que aquesta Europa no és dels pobles sinó dels estats. En efecte, més Europa és deixar endarrere el nacionalisme i fugir de consagrar «drets col·lectius» en contra de la llibertat de l'individu, la qual queda blindada per uns estats que l'asseguren en contra de les pàtries i nacions (tercera part de l'ànima llibertària que s'obre pas: «ni pàtries»).

És ver, el ciutadà comú no teoritza tot això. Però percep la sintonia entre el seu sentiment que més Europa és positiu i el vot afirmatiu que demanen PSOE i PP (oficialment). De forma conscient o inconscient la majoria identifica Europa amb més llibertat individual. La qual és el bessó de tot progrés, a pesar dels efectes perniciosos concrets, que hi són. Per tot això (que va fent realitat el somni llibertari europeu de «ni déus, ni pàtries, ni reis») no hi ha incoherència a veure les conseqüències concretes negatives del Tractat, així com la manipulació escandalosa, i votar que sí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris