algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Si sbagliava da profesionalisti

Canta Paolo Conte que ens equivocàvem com uns professionals. No diu, evidentment, que hi hagi professionals de l'error -que vist el que cobren els bancs per notificació, ben bé ho podria dir. Sinó que ironitza sobre el concepte de professional, tan a l'ús avui en dia en qualsevol aspecte de la vida diària. A compte de l'accident del Carmel a Barcelona, han donat la cara els polítics responsables amb més o menys encert, però no hem vist el cap de l'empresa a qui se li ha enfonsat el sostre ni cap enginyer que doni la més mínima explicació professional del que ha passat. Però no és una excepció. Encara ningú ha donat la cara per les goteres de la plaça Mallorca d'Inca, per posar un exemple petit i pròxim. No hi ha cultura de la responsabilitat professional sobre l'obra o qualsevol tema públic. Cap professional tampoc ha donat la cara en el tema del cloramfenicol. I les negligències semblen tenir més indulgència en funció del pressupost o del nombre d'afectats. No serem reiteratius i no posarem l'exemple de la piscina -una altra vegada- d'Inca perquè algú expliqui com es pot haver doblat el pressupost. És més, quan els socialistes denuncien el mal estat d'algunes teulades del cementiri, el professional de la política que és Bartomeu Seguí els enfloca que la responsabilitat és individual de cada propietari de la tomba: que cadascú s'empatxi de la humitat dels seus morts. Com si el mateix regidor, subsidiàriament a la seva responsablitat municipal, no hagués adaptat mig Inca per als vianants, sense demanar permís als veïnats. O com si el seu ajuntament no hagués convertit l'aparcament de la ciutat amb un atracament cada hora laboral del dia.

Professionalitat és una qualitat i professionalisme és una idea de com han de ser les coses. Dos aspectes ben diferents de la qüestió: ètica i estètica: sovintegen els professionals que no arriben a la qualitat. Llavors els errors són habituals i, sovint, no perjudiquen mai els professionals, com si la categoria els fes immunes a l'equivocació, a l'error. No és un fet excepcional: és l'habitual. Talment com l'estadística que diu que set de cada 10 usuaris d'ordenador o de mòbil desconeixen les potencialitats i les limitacions de la màquina que teclegen. Avui per avui, des del restaurant fins a la botiga més petita usen pantalles tàctils, agendes electròniques, tecnologia punta per fer un càlcul d'allò més senzill. I les màquines no són sospitoses d'error, però també s'equivoquen. I com s'equivoquen! Avui per avui, el mòbil ha destronat i substituït la cigarreta per interrompre una conversa, per fer-se l'interessant, per dir a l'interlocutor que un té coses més importants per atendre... Avui per avui, ningú s'atura per ajudar un cotxe avariat a l'autopista. És més, el professional de l'ORA compleix amb el seu deure sense atendre la demanda d'informació d'un ciutadà o un ferit. En un món de sospita i desconfiança, el professional esdevé un agent de compliment. Però només de la seva funció, sense adonar-se de la resta de l'entorn. I sense necessitat de donar la cara per res. Per exigir responsabilitats a un professional ja només resta la via judicial: hi ha una víctima i hi ha un crim. Però si el crim és generalitzat, només hi ha error. I una equivocació la pot tenir qualsevol. En Bush, per exemple. Pobret, tornem-lo votar.

I bé? Són ells que han de construir/ les muralles de la pàtria/ no pas jo que ja la tinc/ ben bastida dins l'ànima/ amb els rebles de metall./ No ho faran perquè no volen. Miquel Bauçà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris