algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
13°

Pel reconeixement de la insularitat

Un dels arguments més increïbles que s'han donat, des del cantó dels partidaris del Sí al tractat constitucional europeu, és que aquest millorarà la situació de les illes, que es tendrà en compte el fet insular i que això constituirà un benefici per a les illes Balears. M'espanta, perquè en el llarguíssim text de setanta mil paraules (comparar-ho amb les devers cinc mil de la constitució americana) no hi ha cap referència al fet insular si no és per referir-se al que aquí s'anomenen «territoris ultraperifèrics». Gwadeloup, Reunion, la Polinèsia o les Canàries constitueixen aquesta casta de territoris (a més de ser illes). A aquests territoris se'ls suposen tota una sèrie d'handicaps que han de ser corregits per les polítiques dutes a terme per la Unió Europea. Per als territoris insulars més acostats al continent europeu, emperò, no se suposa per enlloc que hagi d'existir cap tipus de política correctora de totes les dificultats producte de la insularitat. O almenys no s'estableix clarament, focalitzant el fet insular com a tal. Això implica que, en qualsevol cas, l'aplicació o no d'aquest tipus de polítiques dependrà de la bona voluntat (o de la seua manca) dels que governin cadascuna de les institucions europees. No sé si la gent de Mallorca, Menorca, Formentera i Eivissa ens podem permetre el luxe de confiar en aquestes «bones voluntats» continentals.

El fet insular queda tan fora de la mal anomenada constitució europea que la poca gent amb sensibilitat insularista que hi ha al parlament tenim feina pels descosits, en aquest sentit. Mal m'està ressenyar que, en aquest poc més de mig any de ser al Parlament europeu, he vehiculat coses de la Polinèsia (sense cap representant al Parlament, i en contacte amb mi a través del Partit Nacionalista Bretó, liderat per l'actiu Ives Jardin), afers de Sardenya (sense ni un sol membre parlamentari), i, encara, qüestions relacionades amb d'altres illes europees. El cas concret de Sardenya és especialment sagnant i il·lustra el tractament del fet insular que es fa des de les institucions europees. Itàlia no és una circumscripció electoral europea única (com ho és, jacobinament, l'Estat espanyol), però, per exemple, uneix Sicília i Sardenya en una sola circumscripció. Sicília té prop de sis milions d'habitants, mentre que Sardenya passa poc del milió. Conseqüència: els cinc eurodiputats de l'esmentada circumscripció «insular» són tots sicilians.

En el cas de les illes Balears es dóna, per primera vegada, la curiosa circumstància de tenir tres eurodiputats. Dos dels tres, emperò, es troben diluïts dins els grups parlamentaris majoritaris: el Partit Popular i el Partit Socialista. Aquest fet, evidentment, els deixa un marge de maniobra realment esquifit. Per posar un exemple sagnant sobre el tractament del fet insular per part d'aquests grups: l'Aliança Lliure Europea va proposar que els parlaments «autonòmics» tenguin presència directa davant els màxims òrgans de la Unió (en discutir-se l'informe Corbett-Méndez Vigo sobre el Tractat constitucional europeu). Em permet de suggerir-vos que entreu a la pàgina www.europarl.eu.int per veure què va votar cadascú en aquest cas. Aquesta esmena anava vinculada a una altra sobre l'oficialitat de la llengua catalana. En pla una mica esportiu, em podria permetre, sense donar el resultat, proposar als atents lectors i lectores l'exercici d'endevinar què va fer cadascú de nosaltres.

Europa necessita una constitució que superi el mer tractat entre estats, que reconegui el fet insular i que es posi realment al servei de tots els europeus per garantir-nos la plena igualtat d'oportunitats. Viure en una illa té avantatges, evidentment, però també té tota una sèrie d'handicaps que els poders públics haurien de treballar per solucionar. Aquesta hauria estat una bona ocasió, però, lamentablement, em tem que l'haurem de considerar una ocasió que ens haurà passat de llarg.

Perquè el fet insular sigui contemplat com es mereix en una futura constitució que doni una entitat política real a Europa, haurem de votar No a aquest tractat constitucional. I exigir més responsabilitat als nostres representants.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris