nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

La llengua valenciana

Fa l'efecte que molta de la gent que s'alegrà tant a Balears de l'informe de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no se l'havia llegit. De fet, per exemple, les immediates congratulacions de l'Obra Cultural Balear (OCB) es veren en vint-i-quatre hores matisades en el document públic emès juntament amb mnium Cultural de Catalunya i Acció Cultura del País Valencià, perquè aquestes dues assumiren la resposta que ha donat a l'AVL l'Institut Interuniversitari valencià, que no és precisament tan optimista. Les alegries primerenques eren fruit d'una trampa. Les informacions que es donaren a València, i Barcelona, provenien d'àmbits, privats i públics, coincidents amb els interessos polítics de PP i de PSOE, que són els partits que han acordat a través dels presidents valencià, Francesc Camps, i del català, Pasqual Maragall, el dictamen. La pretensió era provocar «l'efecte titular». Que tothom se quedàs amb la idea que «València reconeix la unitat del català», però no se prestàs atenció a la resta. Que és molt sucós. Perquè si se llegeix bé el dictamen de l'AVL s'hi veu que les coses no justifiquen tanta festa, ja que l'efecte pràctic pot ser ben bé contrari al que presumptament hauria resolt. D'entrada s'iguala en el preàmbul aquells valencians que pensen que el valencià no és català als que «pensen» que és la mateixa llengua de Catalunya. O sigui, altera la naturalesa del conflicte. Aquest ja no és degut als que contradient tot criteri filològic per interès partidista l'han creat. No. Ara resulta que la responsabilitat és compartida entre catalanistes i blaveros per igual. L'AVL, que és sinònim de PP i PSOE, s'erigeix en la instància equidistant que aporta la solució nominal: reconèixer que és el mateix idioma que té dos noms, valencià-català, que se poden emprar fora de la Comunitat Valenciana, però a l'interior només val exclusivament el nom valencià. Noms al marge, s'eleva el que era dialecte valencià del català a condició de «llengua valenciana». No és d'estranyar que l'AVL conclogui que cal disposar del propi «model de codificació» per a l'ús de la llengua valenciana en el seu terme territorial. I, en aquest sentit, ja s'està fent feina en la futura redacció d'un diccionari i d'una gramàtica valenciana. O sigui, el dictamen reconeix que el valencià és el parlar del català a València però atès el conflicte, no queda altra «solució» que convertir el dialecte en «llengua» a la qual impulsar en l'oficial condició d'idioma a partir de les peculiaritats que l'allunyaran del català, del qual ja no és dialecte sinó llengua per igual, i el nom del qual, a més, ni tan sols es podrà emprar oficialment a València. Això és la «solució» de l'AVL-PP-PSOE. Tal com diu el valencià Institut Interuniversitari de Filologia, s'ha de saludar el reconeixement de la unitat, però alerta: el cost pot haver estat, paradoxalment, obrir la porta a la secessió pràctica. El nom doble, català-valencià, queda per un acord polític entre el govern valencià, català i nacional (i Balears, què?). O sigui, el que importa és l'acord polític, no la raó filològica. Renuncia a la denominació universal de llengua catalana i per a València només reconeix el de «llengua valenciana». La qual cosa, diuen els universitaris, «fomenta la fragmentació de la llengua comuna», com ho prova que l'AVL «proposa uns criteris genèrics de codificació lingüística que insisteixen més del que és convenient en les peculiaritats valencianes, en detriment de la convergència normativa». I, en fi, el que a la pràctica se fa és «traslladar als representants polítics (PP-PSOE, no citats) la recerca d'una solució de compromís», per a la qual, paradoxalment i «justament es pactà la creació» de l'AVL.

És estrany que des de Balears persones, entitats i partits que critiquen el govern de Jaume Matas, perquè diuen que actua en contra del català, saludin tan efusivament el dictamen polític sobre el valencià que, com a poc, crea una situació bastant pitjor pel català a València que l'actual balear, i com a molt obri la porta a una efectiva via política i, això és la novetat, oficial cap el secessionisme pràctic. El Tripartit de Catalunya se n'alegra. I el Govern valencià encara més. Sona tant, tant al mateix que aquí coneixem tan bé d'acord (TV3 i Ramon Llull) sota taula entre el govern català i el balear, que escarrufa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris