algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

La constitució d'Europa i la flor del taronger

A Sineu, a ca nostra (un llonguet diria: ca meva, ja ho sé) dins un pot de vidre ben tapat ma mare sempre hi guardava una bona embosta de flor de taronger, que prèviament l'havia recollida una nit de lluna favorable al taronger del corralet del carrer de l'Hospici, entre ca els «Canyarets» i els «Filaus», quan n'era el temps. Era creença ancestral que, en casos d'accentuat estat nerviós pel que fóra, una bona infusió ben calenta i amb sucre que bastés, minvava considerablement l'ansietat, la banastra de nervis. En tot cas, resultava una beguda ben delitosa al paladar i a l'olfacte, que per poca fe que li tinguessis, efectivament, et trempava el sossec. Fins i tot resultava diürètica, però vaja, aquest ja és un altre tema.

Ho venia a treure a rotlle perquè, pel que tinc observat aquests darrers dies, els polítics en actiu, el personal que paguem perquè ens administrin els cabals, les lleis i els reglaments així com toca, i de vegades ho fan i d'altres no, van nerviosos, excitables, inquiets, irritables... Arriben a posar-se pesats, tant els que agranen cap al «SÍ» com els que ho fan pel «NO», d'això del referèndum del Tractat pel qual s'ha d'establir la Constitució d'Europa. Un bon pessic de flor de taronger dins un cassolí amb aigua i ben coladet després, els aniria de primera.

El partit del Govern, el PSOE, que sembla que es juga la «llegítima» a una sola carta, i a més d'una manera inexplicablement massa accelerada, sense haver deixat sedimentar ni poc ni gens el coneixement popular del producte que hem de comprar. Per què la frissor? A què vénen tantes presses? Qui els empeny? De què van rebatent amb tant afany el clau de la bonança del text vegada i altra, com si de la flor romanial es tractés? Per què s'encaboten a voler enganar-me posant el NO com si representés una negativa a Europa? I els del PP i socis incondicionals que també fan campanya pel SÍ, però se'ls nota d'una hora lluny que ho fan de mala gana, de cap de dent, ho fan amb el barram estret, semblen inquers, que si no fos perquè estan a les ordres dels seus correligionaris Neocons europeus, de què donar gust al PSOE! Ells ho farien millor, afirmen, i parlen de respecte a la vida, de tradicions cristianes, de cultura religiosa menyspreada, de moral «com Déu mana», talment eCatón en versió Rouco Varela. Després, els més desimbolts del món se'n van de putes al Rasputin, suposadament utilitzant condó, perquè si no... No sé si la flor de taronger va bé per a l'agrura, l'acidesa estomacal, però malament tampoc no pot anar-hi. Una bona xicra de xarop de tarongina n'és la recepta adequada. Finalment tota la resta que va pel NO; perquè consagra l'Europa dels estats i no la dels pobles, es preocupa molt dels mercats i no gaire dels més flacs de butxaca, pel benestar, l'educació, l'assistència mèdica, el treball, l'habitacle digne, del personal socialment més dèbil... En el més clar i salvatge capitalisme descarnat. Engreixa el carro de la carrera armamentística «preventiva», ignora la nostra llengua i fesomia del pensament, no reconeix la presència de nacions sense estat, o sia, ens envia a fer moltes garbes de senyores de moral distreta... Per a tots els partidaris del NO, incloent-m'hi, clar, que som de l'opinió que el conte de la lletera és per a infants i les utopies absolutes no existeixen, potser tampoc no ens aniria malament la cítrica bullidura floral. Una ració ben afavorida, per cert. Perquè, mireu, si es tracta de plantar cara al monstre econòmic USA, si d'entrada no es prova de fer des de l'humanisme, la suposada maduresa cultural i social europea, doncs jo també trob que no s'ho paga, mirin.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris