muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Estats Units contra els drets humans?

Quan una jutgessa federal dels Estats Units ha dictat que els tribunals creats per jutjar els detinguts de Guantánamo són inconstitucionals, cal reflexionar sobre la paradoxa que els Drets Humans passin per un molt mal moment a la suposada pàtria de les llibertats. Com recollia eDiari de Balears el passat quinze de gener, l'organització de defensa dels drets humans Human Rights Watch -HRW- ha denunciat les tortures de presoners iraquians a Abu Ghraib (prop de Bagdad). Aquest fet no constituiria un cas aïllat, sinó el resultat d'una política deliberada. A més, aquesta organització nord-americana dels drets de l'home ha recordad que encara hi ha a Guantanamo Bay (Cuba, tot un sarcasme) uns 550 presoners, alguns dels quals empresonats des de fa tres anys, que no disposen de cap de les garanties que el dret nord-americà i el dret internacional reconeixen, en principi, als detenguts. Encara pitjor, l'esmentat informe destaca que la Creu Roja ha denunciat algunes tècniques interrogatòries perquè no s'allunyen gaire de la tortura. Així mateix, en aquests moments els Estats Units tenen també els seus desapareguts, almenys 11 dirigents presumptes d'Al Qaeda que resten detenguts en llocs secrets i és un fet provat que Washington ha transferit un cert nombre de presoners a països del Mitjà Orient on la tortura és una pràctica més aviat rutinària.

Aquests atemptats al dret internacional fets per una democràcia bicentenària i actualment hegemònica a nivell planetari constitueixen un mal exemple per a molts de règims amb tendències autoritàries. Així, Egipte ja ha propugnat la renovació de la seva legislació d'excepció, ben poc respectuosa dels drets humans, fent referència precisament a la nova legislació antiterrorista dels Estats Units; i Malàisia ha justificat les seves detencions preventives invocant Guantánamo. La Rússia de Putin fins i tot intenta dissimular el genocidi contra el poble txetxè d'acord amb les noves doctrines antiterroristes emanades de Washington.

I amb tot, la democràcia nord-americana té molts d'elements admirables. Cal recordar que el 1791, l'anomenada Declaració de Drets de l'Home garantia nombroses llibertats individuals i separava clarament Església i Estat. Precisament, l'article VI establia que en tota causa criminal l'acusat havia de gaudir del dret a ser processat públicament i sense dilacions indegudes per un jurat popular imparcial. Ben segur que Guantánamo faria empegueir George Washington, Thomas Jefferson o Benjamin Franklin. Amb tot, la decisió de la jutgessa Joyce Hens Green suposa un petit bri d'esperança que probablement serà asfixiat per l'administració nord-americana més conservadora de la història.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris