muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Targeta Verda

En el transcurs de la passada fira de turisme de Madrid, FITUR, va ésser presentada la targeta verda. Havia d'ésser un dels projectes estrella de la política turística del actual Govern. Després de la informació donada durant la presentació, els dubtes entorn a aquesta iniciativa segueixen essent molts. Haurem d'esperar a la seva posada en marxa per poder-ne tenir un coneixement més exacte.

Sabem, pel que digueren, que té un objectiu recaptador i la seva màxima virtut és el seu caràcter voluntari. El president de les Illes Balears, va destacar aquests dos aspectes. Contraposà, en el seu parlament, la voluntarietat de la targeta verda a l'obligatorietat de l'ecotaxa. Possiblement això fou el més destacat de la seva intervenció. Almanco és el que va expressar amb més vehemència.

De les virtuts recaptadores, els dubtes son més que raonables. Dels deu euros que pagarà l'usuari de la targeta, un cop descomptat els dos que en concepte de comissió es quedaran els distribuïdors, el costs dels quinze minuts de cridades telefòniques gratuïtes qui li ofereixen al comprador, els descomptes a museus i altres espais públics i sobre el bitllet de tren que deixeran d'ingressar algunes empreses publiques i els costs de gestió de la targeta, poca cosa quedarà per a la hisenda de les illes.

Possiblement el major valor sigui de caràcter proporcional. Si s'aconsegueix que el seu àmbit d'acció es mantengui en el camp del medi ambient, dels espais naturals i als espais culturals i al patrimoni, a la llarga podria operar com sistema de fidelització cap una oferta d'aquestes característiques. Si ben el contrari, la targeta es converteix en un instrument de descomptes a comerços, discoteques i altres ofertes similars, operarà en contra de la imatge de qualitat que segurament s'està cercant i a més es convertirà en inoperant.

De totes maneres, la targeta no soluciona la qüestió de fons que pretén abordar, ans el contrari, l'agreuja. S'ofereix una targeta com incentiu i facilitar les visites als parcs naturals, als espais culturals i per gaudir del patrimoni. Immediatament, sorgeix la pregunta de la qual tots sabem la resposta. Està suficient cuidat el medi natural, el patrimonial o l'oferta cultural de les illes? D'on sortiran el recursos necessaris per el seu manteniment?. La targeta en el millors dels casos farà que siguin més visitats, però no és, ni serà, un sistema recaptador suficient per fer front a les inversions necessàries en el medi natural, ni cultural, ni patrimonial. Per ésser un destí competitiu en el segment de mercat que es pretén, fan falta inversions importants. Per tant, ens tornem a trobar de nou a l'inici del problema que volíem abordar.

Targeta verda al marge, seria convenient articular una font d'ingressos pròpia i potent pressupostàriament per fer front a unes inversions dels que, penso, tots en som ben conscients de la seva necessitat. El caràcter voluntari pot ésser la gran virtud d'un instrument que si té alguna virtut, és el seu possible potencial proporcional. El medi natural, la cultura i patrimoni, no poden ésser voluntaris. Correríem el perill de convertir-nos, en aquestes matèries, en uns pobres de solemnitat subjectes a la voluntat aliena. Hem d'admetre que les fórmules que s'han donat per abordar aquestes qüestions no agradin. Ara bé, no es poden deixar d'emprar sense cercar-ne d'altres adequades a la magnitud del problema. La targeta verda no ho és.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris