algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El futur de les monarquies europees

L'anunci de boda entre el príncep Carles d'Anglaterra i la seva antiga amant, la divorciada Camilla Parker-Bowles, ha desfermat una polèmica de grans proporcions al Regne Unit. S'ha de recordar que el rei d'Anglaterra és també el cap de l'Església anglicana, és a dir, símbol de la sobirania nacional també en matèria religiosa. I Carles se separà de Lady Di abans de la seva tràgica mort i ara es casa amb una divorciada. Davant aquests fets, on queda el principi d'exemplaritat de les monarquies? Si la sang blava es vol igualar a la resta de mortals, per què aspiren a mantenir els seus privilegis i volen continuar encarnant l'Estat? El futur de les monarquies europees no és gens senzill en els Estats de Dret on tots els ciutadans neixen lliures i iguals davant la llei. Sense carisma, no hi ha éssers humans que es puguin considerar sobre la resta de mortals des de la cuna. I el carisma sempre és el fruit del sacrifici i l'abnegació envers els altres. Si a les llars de sang blava els escàndols superen els dels ciutadans normals i corrents, indefectiblement la befa pública acabarà ensorrant els mites. Ser rei o aspirant a rei és un esforç de perfecció, és l'anhel de convertir-se en mirall de conductes i actituds per enaltir el poble que se serveix. Però si Carles té i ha tingut una vida privada que no cap ni a un serial sud-americà per esperpèntica, com pot donar la talla per conduir la vella Anglaterra cap el futur? Com pot aconseguir que el seu poble confiï en ell?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris