nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

En tornar a néixer

Amb molta raó diuen els germans i, sobretot germanes, grans en una altra vida els agradaria néixer els petits de l'ordre familiar i així, d'aquesta forma, s'estalviarien tota la lluita que l'adolescència comportava en la nostra generació: sortides, horaris, amics o amigues... M'imagín que d'aquesta manera devia pensar l'hereu al tron britànic quan assistia, tot sol i com si fes penitència, a las darreres noces dels seus cosins del Continent. Amb tota probabilitat el currículum de les noves princeses i prínceps consorts del segle XXI no aconseguiria ni l'aprovació de qualsevol família de classe mitja respectable, és a dir, conservadora, Catòlica i preocupada per l'opinió dels veïnats i suposats amics.

Els temps, com les princeses, han canviat. I és que no es pot pretendre que la teva consort sigui una professional i que interpreti de cara a públic el paper de dona amant, mare exemplar i representant del poble i, després, a casa ignori les banyes, les traïcions i qualque humiliació per part dels in law. Una cosa tan òbvia no la va pensar el príncep Carles quan va triar una conilleta de laboratori per la seva vida-espectacle. Un error en el càsting i una manca clara d'intel·ligència dels encarregats de gestionar les successives crisis va desembocar en el desconcert i el sempre temut agnosticisme popular.

Per culpa de l'etern príncep i la seva Barbie princesa deprimida ara ens trobam amb el que tenim a la resta de les Monarquies Europees. Com les coses han canviat tant, i si no mira el que ha passat a casa de la cosina Lilibet, bona part dels pater familias reials han consentit en uns matrimonis nefasts per por de la por... Res substancial ens diferencia ara amb les aspirants al tron si llevam un vestuari immens, car i horrible per igual i un sou per a tota la vida més quantiós que el de Nescafé i que, a sobre, li pagam nosaltres sense saber ni la xifra, ni les destinacions. Vist això a ningú li estranya que cansat de donar conversa en els esdeveniments familiars a persones que anys enrere no haguessin estat triades ni per servir aquell dinar, Carles, l'hereu permanent, hagi decidit normalitzar una història que més que d'amor, s'hauria d'adjectivar com de pura covardia i molta traïció.

El 8 d'abril tornarem a suportar les vint-i-quatre hores en directe amb els periodistes de sempre i els seus reportatges ensucrats sobre la història d'amor... Més llenya, mentides, mitges veritats i molta hipocresia per mantenir una institució que té tan poca raó de ser com el manteniment en el càrrec del cap de l'Església Catòlica.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris