algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

El missatger

Ja fa temps que hem après a distingir quan un polític diu la veritat però no tota la veritat i assegura que no menteix. El darrer màster en aquesta assignatura el férem amb el tractament informatiu dels successos de l'11 M i el doctorat ens l'oferiren els mateixos professors amb la seva actuació en la comissió que pretenia escatir els fets. Han fet escola. És el cas del conseller Flaquer, que veu com part del seu organigrama renuncia a la paternitat de les xifres que graciosament amolla sobre la despesa turística, però que actua amb una professionalitat inqüestionable en afirmar que l'esperpent de la Targeta Verda no costarà diners a l'altre esperpent marca de la casa, la Fundació Balears Sostenible. I ho diu amb absoluta rotunditat i provoca dubtes fins i tot en els qui procuram llegir-ho tot i no recordam ningú que hagués dit el contrari. Però ell ho defensa amb tanta vehemència que, ben segur, aconsegueix despistar el centre d'atenció a més d'un. I és clar que la tarja aportarà diners a la fundació, i ningú no ho dubta. El que no tenim tan clar és qui aportarà diners a la tarja o, dit d'altra manera, d'on sortiran aquests euros que la «carregaran» de valor, des dels minuts gratuïts de telefonades internacionals fins als descomptes en serveis institucionals que desplaçaran el dèficit de la fundació a departaments governamentals, fins a l'increment en les despeses de promoció pública dels negocis privats que col·laborin en l'invent. Quan parla, sembla el temut home dels caramels o la seva versió moderna, que és emantero. Perquè aquesta és la filosofia de la tarja, la mateixa que funciona amb els manteros i els permet parlar de regals, promocions, ofertes i oportunitats úniques mentre et buiden la cartera. Amb una important diferència: la cartera que es buida és la cartera de tots, perquè, entre altres disfuncions que provoca l'esperpent, és a tots que ens afecten les aportacions que bancs i caixes deixen de fer a l'obra social i cultural per a dedicar-les a procurar l'oblit de l'ecotaxa. Recordau? La iniciativa que ens situà internacionalment a l'avantguarda de les destinacions que diuen preocupar-se pel medi ambient i ho fan des del reconeixement, necessari i forçós, dels errors comesos en el passat.

l l l
Però no hem de passar pena, el senyor Cañellas, el missatger entre els qui manen i els qui governen, ha dit que de turisme en parla tothom com de futbol, i jo afegiria com de política, per equilibrar l'insult. Perquè aquí poques vegades hem parlat de turisme, sinó d'aquesta qüestió: en quin país volem viure i què hem de fer per a compatibilitzar les nostres esperances amb les nostres possibilitats. Mentre parlam d'això, ells ens parlen d'adaptar el país als seus negocis i ens manen callar, fins i tot quan s'han demostrat reals els pitjors auguris que férem. Bé, que férem tots, perquè ells els apliquen sens dir-ho. Si no, per què de la desena llarga de nous hotels que les empreses mallorquines presentaren a Fitur no n'hi havia cap a Mallorca?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris