bruma
  • Màx: 16°
  • Mín:

Aquests 60 anys

L'imparable procés de la Unió Europea i la seva constitució fa que un rere l'altre es vagin commemorant ara, els desastres en el seixanta aniversari del final de la Segona Guerra Mundial. Fa uns dies va ser l'alliberació d'Auchswitz i per passat demà diumenge es prepara el del bombardeig de Dresde per part dels aliats. Ara fa sis dècades, més de mil bombarders mataren 50.000 persones, quasi tots civils, a aquesta ciutat alemanya quan només quedaven poc més de dos mesos per la rendició del Tercer Reich. Ara, amb perspectiva, l'acció de Dresde es veu com una brutal revenja pels bombardejos que havia patit Anglaterra, especialment la superpoblada Londres, durant tota la guerra. Però l'horror d'aquella matança no s'ha esborrat a Alemanya. Dresde va ser pràcticament esborrada del mapa mentre Hitler preparava una resistència desesperada al riu Oder.

I resten altres commemoracions de cara a la primavera: l'entrada de l'Exèrcit Roig a Viena i Berlín posa els pèls de punta per la seva brutalitat, ja que els soviètics venjaven la mort de 23 milions dels seus conciutadans durant la contesa.

Però tot i que les ferides es reobrin per uns dies, i que les persones majors tremolen només de recordar aquells fets, és bo que Europa miri cap enrere. Els traumes no s'han d'amagar, sinó airejar perquè cicatritzin del tot. Els europeus han de saber que aixequen la seva unitat sobre muntanyes d'odi i cadàvers. Només així es podrà construir l'enteniment comú, que és el més noble llegat per a les generacions futures. Però ara toca mirar el pou del pànic amb coratge i esperit autocrític. I no oblidar mai que el fanatisme d'una generació deixa marcades a les següents per moltes dècades.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris