muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

El vot que em demanen

Jo no he fet res mal fet. O excessivament mal fet. Si filem prim, deixem-ho estar dient que no he comès cap delicte. En canvi, el febrer tranquil que m'agrada tant, presidit per la florida dels ametllers i pel renou d'esquelles de les ovelles que pasturen sota un sol tebi i lluminós, s'enterboleix amb la campanya electoral. I m'empipa d'allò més. Vulgues no vulgues, hem de votar la constitució europea. O la votem, o no deixaran de donar-nos la tabarra. He fet tot el que he sabut per mantenir-me al marge de la campanya, però ha estat inútil. Els diaris van plens de notícies i d'opinions sobre la conveniència de votar-la afirmativament. I si engego qualsevol canal de televisió, tornem-hi! Cruyff i els polítics del Sí m'agredeixen amb la mateixa cançó. És a dir, vota afirmativament encara que no ho vegis clar. Són més reiteratius que els testimonis de Jehovà i, a diferència d'ells, són insolents (molt insolents!). M'acaben de desproveir d'identitat i de llengua i, per afegitó, volen que els aplaudeixi. Doncs, beuran fresc! Tanmateix, allò que més em preocupa del seu missatge no és el fet que em vulguin donar moix per llebre, sinó que posin l'èmfasi en la garantia de perpetuïtat del projecte europeu. Aquesta gàbia d'or que ens han preparat entre Chirac i Schroeder, amb més aportacions d'Aznar que les que el sentit comú aconsella, té un aire de cosa definitiva, traspua eternitat. I aquí rau la meva primera i principal inquietud. Des de dalt, m'han encolomat moltes coses. Una dictadura, una democràcia condicionada, una monarquia. Res de bo, en definitiva. Això no obstant, he viscut, i visc, amb l'esperança que un món de despropòsits pugui millorar en bé de tots. Malauradament, serà molt difícil canviar una sola coma d'aquesta constitució, que consagra la meva condició de ciutadà sense llengua i sense pàtria. Si dia vint a la nit, guanya el vot afirmatiu, els catalans podem destapar el dotze per cent de botelles de cava que els madrilenys deixaren de consumir aquest Nadal. No per brindar, sinó per emborratxar-nos. S'ho pagarà, perquè passarem a ésser una mica més espanyols que el temps de Franco. Imagineu-vos...! Els europeus ens consideraran part del món cultural dels Aznar, Acebes, Rajoy, Zaplana, Garzón, Rouco Varela, el Reial Madrid, Urdaci i d'altres. I tots aquests, i d'altres i d'altres, amb Europa per bandera, començaran l'última etapa de la nostra colonització. Maria Umbert ja n'ha sentit campanes. I ens amenaça, a través d'IB3, amb una programació de «bilingüisme natural». Maria Umbert, heus ací un nom que evoca tota la mediocritat del poder polític d'aquesta terra. Feu-vos càrrec de la meva angúnia. La constitució que em demanen que voti afirmativament em lleva les dèbils esperances que tenia dipositades en un futur lliure i digne. El meu futur serà el que em dictin Matas o Cirer, perquè tots dos són l'Estat. És a dir, l'Estat amb majúscules, com l'entén Chirac. Al llarg de la vida que em queda, poca o molta, la meva inquietud cultural s'haurà d'alimentar de la programació de Rogelio Araujo, de les epístoles d'Escarrer i dels coets que Cort amolla per celebrar Sant Sebastià o l'arribada dels Reis d'Orient. I no és Déu qui m'encadena a tanta vulgaritat, m'hi encadenarà Europa. No podré somiar -com encara ara, de tant en tant, somio- en la possibilitat d'ésser un ciutadà amb els drets reconeguts, com qualsevol altre ciutadà francès, alemany o espanyol. Europa ho impedirà. Però no ho impedirà amb el meu sí. Hi estic decidit. De cap manera. Votaré no, és evident. I faig un prec als venedors del sí, que escometen els ciutadans pel carrer amb l'alegria de qui regala confits. Absteniu-vos d'oferir-me paperetes que m'insulten. No en vull. No em provoqueu. Som capaç de tot. Ah, una escopeta...! (I consti que l'exclamació amenaçant no és meva, és d'Eugeni d'Ors. De manera que si algú em vol acusar a Garzón de clamar a favor de la lluita armada, perd el temps. No m'empaitarà a mi, i D'Ors és intocable. D'Ors era franquista. I contra aquests, la justícia no actua).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris