muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Tusell com exemple

Molt recentment ha mort l'historiador Javier Tusell. Ni coneixia personalment a l'home, ni conec més que molt superficialment la seva obra intel·lectual. Tanmateix em sembla que Tusell significava una de les poques veus d'autoritat que s'havia esforçat, des d'una visió espanyola, a entendre la plurinacionalitat de l'estat. Certament el seu origen català el podia fer una mica sospitós de confraternitzar amb l'enemic; de totes formes la seva vida i la seva formació va ser sobretot madrilenya i com a tal era tengut per tothom. Tusell forma part d'aquesta mena de creadors d'opinió que han volgut donar a entendre, amb els seus articles, llibres i conferències, els fets nacionals basc i català a l'Espanya uniformista, imperialista i egocèntrica. Segurament juntament amb Herrero de Miñon, són dos escriptors i columnistes que han dedicat gran part del seu temps a aclarir, en lloc de confondre, a explicar, en lloc d'embullar, a tranquil·litzar, en lloc d'exacerbar. I aquest comportament és malauradament excepcional en uns mitjans de comunicació farcits d'apòstols de la confrontació, ple de separadors, ric en tergiversació i tòpics falsos que s'utilitzen com a arma agressiva per crispar l'ambient. A l'espai comunicacional espanyol hi ha una greu mancança de persones que puguin situar les coses en el seu lloc des de la legitimitat que els hi dóna un més que reconegut prestigi acadèmic i humanista. Si el missatge majoritari sobre el Pla Ibarretxe fos el d'Herrero i no el de Losantos quina passa endavant donaríem en convivència i probabilitats d'entesa. Tusell era un senyor feiner, la seva producció científica és llarga i de pes. En alguna ocasió vaig tenir ocasió d'escoltar-lo en alguna de les xerrades que havia fet a Palma, era un autèntic luxe comprovar que algú de la meseta és capaç de dialogar i comprendre. S'ha escrit molt sobre aquesta actitud tan espanyola de menysprear tot allò que s'ignora. I la realitat és que el debat, ara tan actual, del repartiment territorial del poder està pervertit per la gran ignorància que existeix a Espanya respecte al que ells anomenen perifèria. La idea que propaga la brunete mediàtica amb més d'una col·laboració dels altaveus socialistes és pura demagògia: tot això del nacionalisme no seria més que una excusa per aconseguir privilegis. És una reelaboració d'aquell pensament que sosté que si es parlen idiomes diferents és per emprenyar i cercar diferències. El pitjor és que aquesta falsa informació és l'única veritat (sic) que els ciutadans de l'Espanya profunda adquireixen. Obviament els malentesos són inevitables perquè les realitats des de les que es vol partir són absolutament divergents. Certament no només hi ha ignorància també hi ha molt mala llet perquè determinats subjectes no tenen un problema de desconeixement sinó un problema de mantenir una situació conflictiva que els és beneficiosa electoralment i econòmicament. D'això darrer n'és un bon exemple el president extremeny Rodríguez Ibarra. I és precisament aquesta combinació d'ignorància i d'egoisme mal entès el que necessitam combatre per poder avançar en un camí de respecte a la diversitat. Perdre homenots que s'han distingit en aquest combat suposa una hipoteca més a la que haurem de respondre. Tusell va ocupar responsabilitats polítiques en temps de l'admirada UCD de Suárez. És aquell esperit d'obertura i comprensió que tan bé personificava el catedràtic d'història allò que hauria de presidir l'actual moment polític. Dissortadament aquell esperit sembla mort, mort i substituït per una clara voluntat de jugar a la incomprensió i la confrontació. A més de retre homenatge a l'intel·lectual que ens ha deixat, a més de mostrar el meu humil agraïment per la tasca que va dur, voldria que la seva activitat i el seu exemple fossin la referència general a l'hora d'intentar cercar solucions al que alguns poden considerar el problema de la plurinacionalitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris