muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

El passat-passat

Més que un indici, és una evidència: han entrat a can Z. Vull dir que hi han entrat lladres. Quan deim que «han entrat a ca-meu» o «a ca na dallona hi van entrar la setmana passada», ja sabem qui és que hi va entrar -o no sabem qui és, però aquesta indeterminació és el que ho fa més inquietant, tot plegat-. El que dèiem: més que un indici, és una evidència. En Z arriba a ca-seu i just abans de posar la clau al pany, ja sap que hi trobarà un devessell. No endevina ben bé què, ni s'ho imagina. Però té la mateixa sensació que quan fa una dècada, que vivia en un pis compartit amb tres companys de facultat, un moment donat podia sebre, just en el replà del pis de baix, si a la casa hi havia en J, l'únic individu problemàtic -ves quins problemes: només era una mica maniàtic, beat, nyau-nyau i popona, que en estar davant de més de dues dones ja no sabia on mirar, un adorable setciències-. Enfí, que avui en Z arriba a cases, nota el neguit aqueix, fica la clau al pany i en obrir, clac, troba que no pot obrir: hi ha el baldó posat. És més que una evidència: ningú altre té claus d'aquella casa -un àtic en el centre de qualsevol ciutat, suaquí devora-, està tancat per dins i ell és fora. Amb tres cops amb l'espatlla -com si fes una càrrega de futbol americà- i una coça seca ha aconseguit que cedeixi el marc interior de la porta -una porta vella de pis de lloguer vell, sense cap dels extres de seguretat que recomanen els manyans en ciutats com la de suaquí devora-. I ja el tens a dins ca seva, en Z. Regirat i confós, a l'entrada del pis -«50 metres quadrats, 1 habitació, moltes possibilitats, terrassa amb vistes a la mar, 900 euros»-, veient la sala -«cuina americana, vitroceràmica, campana inox.»- exactament igual com l'havia deixada quan ha sortit, ara fa devers deu hores. La porta de la terrassa, però, està mig en pes.

En Z s'hi fixa i sap ara perfectament com han entrat a casa -hi han accedit pel terrat de l'edifici; han botat a la seva terrassa i han forçat la porta que ara està mig en pes-, i s'imagina què ha passat. Potser -n'està segur- quan ell ha ficat la clau al pany, el malfactor -o els malfactors- acabaven d'arribar; s'han esglaiat i, en silenci, han fet cap per allà on havien entrat. Ara se'ls imagina sortint al carrer -un carrer concorregut, a aquesta hora-, frustrats però segurs. Ara en Z crida un seu amic fuster perquè l'ajudi a fer un pegat aquí a la porta, a canvi d'un sopar de pasta i un vi italià que va dur n'L del Piamont. En Z no se n'ha temut que de l'armari empotrat de l'habitació hi falta una capsa on hi guarda -hi guardava- tota una vida de records. En Z no ho sap, però el lladre se'ls ha endut carrer avall fa hores, molt abans que ell sortís de la feina. I en Z no ho sabrà mai, perquè ni si el matassis aconseguiries que et digués què hi tenia, en aquella capsa. De fet, no recorda cap capsa. Amb prou feines endevinarà el nom del fuster que està a punt d'arribar... on dimonis es van conèixer?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris