cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Algunes consideracions

Els companys de tertúlia a la llibreria ho saben, si volem retrobar o veure algú que fa temps que no topam, cal parlar del personatge en qüestió i en uns minuts apareixerà per la porta. Com amb els llibres. Després de mesos o fins i tot anys, tornes un llibre o el baixes per preparar-ne la devolució i aquell dia o els següents, algú el demanarà. És la tàctica, torna'l si vols que es vengui. Això sol passar amb novetats que no es mouen gaire. El món llibreter no és com sembla des de fora. Quan hi ha un llibre important la tendència ja és descarada, enviar quatre exemplars a cada llibreria i el gruix a les grans superfícies. A l'hora de reclamar-ne més ens diuen que no en tenen, que està exhaurit. No t'ho creus i pressiones fins que t'amollen que quan hi hagi la devolució corresponent en podran servir més. És a dir, el gran magatzem deixa aturats centenars d'exemplars que en passar la curolla d'aquest títol (en el seu moment s haurà refredat la venda dels clients de les llibreries tradicionals per no trobar-lo) tornarà impunement havent perjudicat el número de vendes i per tant la liquidació a l'autor i després al llibreter. Això passa molt sovint. Ha passat recentment amb el llibre de n'Eco i a l'altre costat del telèfon ens han arribat a dir, des de l'editorial, que no sabien que aquest autor venia tant. De la forma més fatxenda que sabem els suggerim que facin el favor de dedicar-se a una altra cosa i que a nosaltres ens deixin fer la nostra feina. Està clar, però, que el principal perjudicat (al mateix temps que l'autor) és el client.

També passa i molt sovint amb els autors illencs més importants que quan tenen obra nova no veuen que el servei vagi en consonància amb el fet que l'autor sigui d'aquí. No es reacciona com cal, l'escriptor sempre ha d'acabar trucant a l'editorial recordant que viu a Mallorca pregant que facin el favor de dur a terme una coherent distribució.

Demanda de llibres n'hi ha molta i amb el món en guerra no és agosarat dir que un poc més. Ara bé, és realment sensacional comprovar com els clients aquests dies de fred real han vingut a carregar de noves lectures. El clima sempre ha comptat molt en tot això. Si l'estimat lector es fixa bé trobarà curiós que els autors cada cop més escriuen novel·les breus: Baricco, Auster, Cercas, Rivas, Llop, Moliner, Monzó, Torrent, Riera... en contrast amb la diferència d'hores de llum i de clima que provoquen l'aparició d'autors com Henning Mankell (Suècia) de producció ben dilatada amb novel·les d'intriga ben voluminoses i amb un èxit comercial molt remarcable. Concretant-nos en la demanda de llibres d'autors nostres en català, dir que cada dia n'hi ha més, cada cop més. És un mercat que creix de forma «interna» i que si es posassin solucions als problemes que l'afecten de veritat viuria una de les èpoques de més esplendor.

Els doblers que es gasten en campanyes inútils, tòpiques i absurdes, haurien d'anar destinats a finançar d'alguna manera la fluida distribució de llibres arreu dels Països Catalans. Servidor no ha descobert res nou, però és això l'únic factor que fa anar coix el sector. És l'únic que tothom reconeix com el principal problema, però ningú no fa res. La demanda és realment potent, tant de llibres d'autors illencs al Principat, com d'una major agilitat en el servei de novetats del continent cap a les illes. No cal esmentar el problema valencià, la seva gent (exceptuant comptadíssimes excepcions) viu castigada en el més antidemocràtic aïllament cultural. Per tancar, recordar que acabà el 2004 i no s'ha reeditat l'obra completa de Joan Alcover. Hi ha molt a fer. Posin fil a l'agulla i es deixin de campanyes patètiques i tòpiques que representen una despesa important i no serveixen per res. Els actuals responsables coneixen el tema lo suficient com per almanco intentar-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris