muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Una nota sobre Tusell

Xavier Tusell procedia d'una família burgesa catalana i, per raons ics, va anar a parar a Madrid, on es va fer la vida i la carrera. Les escasses vegades que servidor vaig parlar amb ell, ho férem en català. Havia adoptat el castellà com a llengua habitual -familiar, professional-, però la seva procedència la va viure sempre en positiu, incorporant-la com a plus per a la concòrdia i l'enteniment. Ara s'ha mort i la concòrdia i l'enteniment han perdut un dels seus millors contraforts. Tusell era conegut com a historiador, com a polític en el millor sentit de la paraula -va estar en política per resoldre qüestions, no per fer carrera-, també com a periodista i/o comentarista, sobretot als diaris La vanguardia i El país, a més de la ràdio, la SER, que li donà una gran popularitat. La visió de l'historiador projectada en els quefers de cada dia ha estat aquests anys, per a servidor, una eina per entendre el perquè de moltes coses i el seu significat. Ni de molt diria que hagi compartit disciplinadament el seu punt de vista, cosa que si de cas devalua el meu, però és en la discrepància respecte de les idees alienes, si veritablement són idees i s'expressen de manera translúcida, on podem intentar aprendre algunes coses de profit. De Tusell tots hem pogut aprendre molt, tant en les coincidències com en les discrepàncies. Les coincidències són reconfortants, les discrepàncies estimulen. Aquests darrers temps, no obstant, les coincidències sovint resultaven inquietants, perquè es produïen respecte d'una qüestió que pocs com ell han sabut veure i anomenar. Es tracta de la reaparició de signes de caire feixista en la política espanyola. Una justificada aprensió ens convida a refugiar-nos en els eufemismes -parlam de caràcter autoritari, d'informatius manipulats, d'escatimar informació al congrés, de reducció del discurs per convertir-lo en arma d'atac i no via de diàleg, etc., etc., etc.-, sens dubte perquè la sola idea de la consolidació en la vida espanyola de brots feixistes remou el solam de les nostres pors més tenebroses. L'historiador Tusell va assenyalar aquests brots i va posar-los nom. Va donar visibilitat pública a allò que semblava encallat en el llenguatge privat. Ara, els feixistes se senten insultats quan se'ls defineix, però sabem que hi són, i pels seus fets els coneixem. Posar-los nom és una qüestió de temps, perquè ningú ja no els pot aturar en el seu esllevissament de cap a la plena identificació amb els inspiradors dels feixismes històrics. Tusell ens hi ha orientat de manera que no ens puguem extraviar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris