nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Obertura: un tractat constitucional amb moltes deficiències

El proper vint de febrer se'ns sotmetrà a consulta popular, en aquesta circumscripció única europea que es diu Regne d'Espanya, el Tractat pel qual s'estableix una futura Constitució Europea. Ràpidament, el govern espanyol s'ha vantat de ser «primeros en Europa», de cara a esperonar el xovinisme hispànic i mirar de treure els millors resultats possibles en aquesta consulta. De fet, hi ha algun estat, com Lituània o Hongria, que ja han dit que Sí a aquest tractat constitucional, però s'han estalviat, per allò que pogués passar, la consulta popular...

Fins ara, tots els prolegòmens a la campanya que necessàriament hi ha d'haver abans del referèndum, ja han constituït una autèntica presa de posició per part dels poders públics, i molt especialment, de l'Estat espanyol: d'una manera de vegades mig encoberta, d'altres vegades clarament a cara descoberta, se'ns proposa que votem Sí a aquest tractat constitucional, i les veus crítiques, generalment, solen ser aplacades, marginades o deixades de banda. Cares conegudes ens conviden a votar -sense dir què hem de votar exactament- alhora que ens expliquen les meravelles de la Constitució. Qui es pot negar a donar el seu Sí el dia de la consulta?

Els qui tenim un esperit una mica més crític, llegim els tractats i procuram abstreure'ns de la propaganda observam, emperò, molts motius per no donar un Sí tan alegrament, sinó, ben al contrari, per votar-hi No.

Al llarg d'una sèrie de papers com el present, ho analitzarem amb un cert detall, tot tenint en compte deficiències evidents que, al nostre entendre, presenta el tractat constitucional que serà sotmès a referèndum.

Un motiu fonamental per ser crítics, per als ciutadans de nacions sense estat, és la manca de reconeixement de l'Europa dels pobles. Ens els primers documents de gènesi de la Unió europea se solia parlar de tres nivells de construcció d'Europa: l'Europa dels estats, l'Europa dels pobles i l'Europa dels ciutadans. La convenció capitanejada pel jacobí Giscard d'Estaing es va carregar el nivell intermedi. Com hi podem votar favorablement si ni tan sols es reconeix la nostra existència? Correlatiu a aquest motiu, hi podríem trobar la no oficialitat de la llengua catalana, o la manca de presència de comunitats autònomes, lands federats, etc, davant la Unió Europea (excepte en casos com el de Bèlgica on l'estat és efectivament igualitari). En el cas de les Illes Balears, a aquests arguments de tipus nacionalitari se'ns hi afegeix el de la insularitat. Només es reconeix el fet insular, amb tots els condicionants que comporta, en aquest tractat constitucional, per al que s'hi anomenen «regions ultraperifèriques». Per a la resta, per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, la insularitat no marca cap diferència amb el fet de ser continentals. Juntament amb la qüestió nacional, cultural i insular, hi podem afegir elements de caire social. Garanteix aquest tractat constitucional el manteniment i l'expansió de l'estat del benestar, la conquesta europea del segle XX per excel.lència?

Així mateix, el present tractat hauria de garantir que Europa tengués una veu pròpia al món, que el gegant econòmic no continuàs sent un nan polític, i encara divididit i fragmentat. A aquesta veu pròpia s'hi oposen dues xacres evidents: la pervivència del jacobinisme estatal i la manca d'acceptació del principi d'autodeterminació dels pobles. Amb aquest llast, difícilment Europa es pot presentar amb una veu pròpia i diferenciada a l'hora de marcar diferències en política internacional.

I, finalment, last but not least, ens calen més Europa i més democràcia. Aquesta Constitució no és tal, sinó un tractat entre estats. Ens caldria una constitució europea, que donàs entitat política a la Unió per sobre dels estats, elaborada pel Parlament europeu i aprovada pels pobles d'Europa en referèndum únic. Què hi ha, de tot això, en l'oferta que se'ns presenta?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris