algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Carnestoltes i llibertat

Les dictadures i dictablanes espanyoles reprimien qualsevol manifestació pública que pogués esser sospitosa d'escenificar alguna casta de crítica social. Els darrers dies, com a principal manifestació de la transgressió social, van ser prohibits o reduïts a la mínima essència, durant aquells períodes. El despertar de la llibertat, allà devers mitjan decenni de 1970, resplendia d'una forma fresca i esperançadora els dies de carnestoltes. La quaresma passà a un segon plànol i el seu lloc va ser ocupat pel carnaval. «Els darrers dies», la ciutadania rendia culte a la llibertat, i el ritual carnavalesc esdevenia la celebració comunitària del civisme popular, sense cap casta de restriccions a la llibertat d'expressió. Tanmateix, els temps han canviat. En aquest inici del segle XXI, tenim la sensació que tot l'any és una escenificació postissa del carnestoltes ancestral i, quan arriba els darrers dies, des de les institucions es recupera l'esperit de les dictadures. Els autodenominats demòcrates actuals tenen por a la llibertat, tenen pànic a veure's ridiculitzats al carrer i, com a conseqüència d'això, prefereixen transvestir-se tot l'any a canvi que, durant uns dies, la societat els permeti exercir de dictadors. A partir de 2005, sobretot a Palma, no està prohibit manifestar-se; però s'ha incorporat al vocabulari carnavalesc un concepte nou, manllevat de l'esport. Atès que no hi pot haver comparses professionals, s'ha pensat en obrir un registre de «comparses compensades», en el qual hi tindran accés totes aquelles que a canvi d'una retribució econòmica estaran disposades a renunciar a sortir en la comitiva oficial. Mai la llibertat no havia estat a un preu tan baix, malgrat n'hi ha que es pensin haver fet l'havana.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris