nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Pau a Palestina?

L'acord assolit ahir per Mahmud Abbas i Ariel Sharon després de quatre anys de constants conflictes i morts es pot considerar històrica, però també ha de ser presa amb totes les precaucions. Les relacions entre palestins i israelians han quedat marcades a les darreres dècades per «acords», fundades esperances d'acabar amb la violència i, finalment, atemptats suïcides per una banda i brutals represàlies per l'altra. Tot i que el Govern Sharon ha fet concessions com la retirada de Gaza, i també que després de la mort d'Arafat s'intueix un nou tarannà en els màxims líders de l'Autoritat Palestina, allò cert és que aquest conflicte té una profunda arrel econòmica. El benestar i els suports econòmics que tenen els israelians contrasten amb la misèria dels camps de refugiats palestins. Mentre no s'aconsegueixi una major igualtat econòmica entre ambdues comunitats, les tensions continuaran. La coexistència dels dos pobles ha d'anar paral·lela al seu progrés. Si és així, si s'establissin llaços comercials i interessos econòmics comuns, la pau és possible. Però si aquesta premissa no s'acompleix, tard o d'hora tornarà l'enfrontament. Això és el que ha d'entendre l'Administració Bush, gran valedora dels acords d'ahir. Washington no ha d'oblidar que el radicalisme islàmic d'arreu del món s'ha alimentat en les darreres dècades de la injustícia que pateixen els palestins. Ara el que pertoca és acabar amb aquesta injustícia, i això és sinònim d'esperança per a aquest poble sense Estat perquè tengui recursos suficients per desenvolupar-se i per cercar la convivència amb els israelians. L'odi sempre és fill de l'opressió, de la misèria i del menyspreu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris