cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Les matances i el Partit Popular

El fet d'estimar una terra i reconèixer com a propis els seus trets culturals, no suposa (Déu ens en guardi!) compartir-los tots. A mi, sense anar més enfora, em repugnen les matances. Altre temps -fins i tot un temps no gaire llunyà, el de la meva infantesa-, el ritual que acompanyava l'acte de matar i d'obrar un porc estava del tot justificat. El rebost s'omplia! I la madona, amb orgull ben evident, mostrava a les seves veïnes les perxes de llonganisses, sobrassades i camaiots, que s'orejaven a l'estança més ventilada de la casa. Aquelles perxes eren una garantia de bon aliment per a tot un any. Ara, però, les matances ja no estan lligades a la cultura de subsistència. Més aviat s'han d'associar a un concepte de golafreria desmesurada, que comença a satisfer-se amb el sacrifici de l'animal. Els matancers i les matanceres observen el porc, encara viu, amb una mirada plena de desig carnal. Amb ulls de bagasser, ells. Amb un cert rubor, elles. Hi ha, a les matances, una referència continuada a la sexualitat o als tabús que l'envolten. Apunteu: la pixa del porc penjada d'un clau, a la paret. La creença que les matanceres que menstruen no poden pastar la sobrassada perquè la farien malbé. Tot plegat, un fàstic. Els grunys del porc -un animal poruc i sanguinari-, formen part del ritual de les matances. Si l'animal no grunyís de manera forassenyada, estic per dir que la festa perdria bona part del seu encant. A l'oïda dels matancers i de les matanceres, aquells grunys desesperats són vivificadors, perquè els desperten un desig obscè. Us ho ben asseguro. Al cap d'una estona d'haver-lo mort, les tallades de carn i greix, amuntegades en ribells, provoquen mirades lascives. Uf...! Doncs bé, resulta que l'element d'identificació més consistent del Pepé amb la cultura popular de Mallorca, són les matances. Gabriel Cañellas en va ésser l'artífex. En referència a les trobades de relació i cortesia, la dreta havia evolucionat del «vino español» franquista als canapès amb vi blanc o whisky. Va ésser quan Cañellas va comprendre la importància de recuperar «lo nostro». Aleshores va abonar el Partit Popular als sopars de matances. De tota manera, he de reconèixer que Cañellas s'asseia a taula amb un posat sobri, de pagès antic. Els seus cadells, en canvi, no han entès res de la filosofia de supervivència que dignifica les matances i es vesteixen de vint-i-un botó per afartar-se de porc. Ells, van amb americana creuada. Elles, amb sabates de taló alt. L'espectacle és xocant. Imagineu-vos: el ribell de sang espessa, el greix, les mans fines de senyores i senyors, els mentons lluents, els abrics de pell, el plàtan amb bessons i l'ensaïmada de crema (apoteosi nacional!), Zaplana tafanejant a les peroles i a altres bandes, López Istúriz demanant si es troba a Palma o a Les Palmes, i Norma Duval, amb un vestit ben cenyit, provocant mirades de vedell entre els que, farts de tot, encara roseguen bessons. A la dreta actual -la calvianera, la més insípida d'ençà que els botifarres cediren el poder als mossons-, li fascinen les matances. Són els seu segell de mallorquinitat (rieu-vos-en de Costa i d'Alcover). De manera que Jaume Matas ha decidit incloure'n unes, de matances, a la campanya del sí a Europa. Des del Consolat de Mar han decidit que hi ha d'haver porc per a omplir mil persones, i que Nofre Plomer en sigui l'amfitrió. Pel cap baix, l'empresari murer haurà de matar dues dotzenes d'animals. Muro pudirà de vísceres, de sang fresca. I les mosques que ara s'atipen a l'Iraq volaran en eixam cap aquí per engreixar una mica més. A més a més d'enllestir el sopar, els matancers i matanceres hauran de comprar el flit a bidons. Però el Partit Popular sap gratificar la gent que treballa bé. Nofre Plomer és a la llista dels privilegiats amb futur. Si Mariano Rajoy arriba a la Moncloa, és probable que el vegem de ministre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris