algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Campanya rara

Rara. Aquesta campanya és molt rara. Diuen que és pel referèndum de ratificació de la Constitució europea, però ja ho veim: ni referèndum, ni Constitució. Si el diccionari no està equivocat, un referèndum és una «votació directa del poble per a aprovar o no una decisió política d'especial transcendència» (DGLC). Però ni vostè ni jo, estimat ciutadà, votem sí o votem no, dia 20 de febrer no aprovarem res: se'ns convoca tan sols a expressar la nostra opinió, no a decidir, que això s'ho reserva el govern (és un «referèndum consultiu»: vet aquí un altre oxímoron, Climent Picornell). I encara que tota la propaganda oficial ens parli de la Constitució europea, ara ja sabem -tanta sort que tothom ho reconeix- que no ho és, una Constitució, sinó un Tractat internacional entre estats, eufemísticament anomenat «Tractat Constitucional». Amb aquests antecedents, que la campanya s'estigui convertint en una insuperable cerimònia de la confusió no ens ha de sorprendre. Els partidaris del sí diuen i repeteixen que sí a Europa, hàbil argúcia que vol presentar els partidaris del no com a antieuropeus. Ens acusen d'anar amb males companyies i nosaltres, betzols, hem caigut en el parany -jo el primer, la veritat sigui dita-. I per què els partidaris del sí no haurien de justificar les estranyes companyies que s'apleguen en el seu club? O és que, posem per cas, el projecte europeu de Zapatero, el de Pujol i el de Berlusconi són coincidents? Més coses rares: què hi fa una multinacional com Repsol fent campanya per un referèndum polític? No sé si ho heu vist, però al final de l'espot televisiu d'aquesta petroliera, que s'emet cada dia just abans de la previsió meteorològica a TV3, apareix el logotip de la campanya governamental a favor de la Constitució. I aquesta n'és una altra: des de quan a les democràcies consolidades quan hi ha un referèndum l'Estat promou descaradament el sentit del vot, en lloc de limitar-se a promoure la participació? Em pensava que això era típic dels règims de partit únic...

Tanmateix, com que quasi ningú es llegirà el text del Tractat Constitucional, els partits polítics partidaris del sí tenen via lliure per fer-li dir allò que volen. Juraria que ni tan sols els dissenyadors de les seves campanyes se l'han llegit. Així, tenim la publicitat del PSOE, que ens diu que amb el sí a la Constitució deim sí a més comerç just, quan aquest concepte no apareix ni una sola vegada en tot el text del Tractat. O l'espot televisiu de CiU, que ens anuncia que amb la Constitució el català serà llengua oficial i de treball a Europa, quan el text tampoc no en parla per res, i l'únic que tenim, a hores d'ara, és una proposta de negociació del govern de l'Estat espanyol davant les institucions europees que, en cas d'aprovar-se, com a màxim convertirà el català, l'euskera i el gallec en una llengua europea de segona divisió.

En política fa més mal una promesa incomplerta que qualsevol silenci. La generació d'expectatives que llavors no es poden satisfer abona el terreny de la frustració i del desencís democràtic. Potser hi hauríem sortit guanyant si en lloc de fer tants d'equilibrismes i coses rares s'hagués optat per no convocar el referèndum. Total, per no decidir res i tan sols opinar sobre una Constitució que no és una Constitució...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris