algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Deu grans quadres al Gran Hotel

L'art fretura o necessita -si no depèn- de l'acumulació de capital, de l'acumulació de riquesa. Tant si ens agrada com si no, aquest condicionament ens el recorda una exposició com la titulada De Millet a Matisse, organitzada per l'American Federation of Arts i els Museus de Glasgow, que ara podem veure i admirar a les sales de la Fundació la Caixa. És clar que un tan selecte arreplec de pintura francesa del XIX i del XX -més o manco del període entre 1830 i 1930- ha estat o va esser possible mercès als resultats crematístics de la revolució industrial a Escòcia per a una minoria de grans famílies privilegiades, que varen invertir en els sectors tèxtils i naviliers i entre les quals va posar-se de moda la compra d'obres d'art. Aquestes adquisicions familiars i les posteriors deixes testamentàries i donacions han finalment concentrat -per dir-ho així- en mans de la Kelvingrove Art Gallery, de Glasgow, una tal riquesa d'obres d'art d'una categoria excepcional (ens demanam si qualque dia passarà alguna cosa de semblant aquí a favor d'Es Baluard).

Hi podem admirar, en efecte, un petit format de Picasso, La venedora de flors, 1901, un oli sobre cartó, pintat -amb força i gràcia excepcionals- quan tenia 19 anys! Realment, encara que sols fos per veure aquesta petita joia del Picasso jovençà i Nen assegut en un prat, c. 1882-83, de Georges Seurat, la visita al Gran Hotel ja estaria justificada. Perquè, encara que, naturalment, sols comentarem les obres més destacades de l'exposició, no he de dubtar a afirmar -en contra de l'assenyada moderació benpensant- que, possiblement, aquesta és l'obra que causa una impressió més forta en el visitant. Es tracta, en efecte, d'un quadre no gaire conegut del creador del puntillisme -normalment sempre se'ns mostra el mateix oli d'aquest pintor, els banyistes d'Un dimanche d'après-midi à l'Île de de la Grande-Jatte-, d'una composició molt senzilla i gairebé perfecta per la seva eficàcia estètica: una figura meditativa asseguda en un prat que omple tot l'espai visual, d'un groc colpidor, amb la figura desdibuixada d'un petit animal al fons.

Un altre dels quadres que m'ha impactat -d'un artista que he de confessar que desconeixia- és un Paisatge, Saint-Brieuc, c. 1887-89, d'Emile Bernard, un pintor que va participar en la colònia d'artistes que Paul Gauguin va organitzar a Port Aven, i amb qui va coincidir en la recerca d'un nou llenguatge que alliberés l'artista de les representacions literals del món exterior que, en definitiva, eren l'objectiu dels impressionistes.

Un quadre curiós és Port d'Alger, c. 1922, d'Albert Marquet, un altre pintor del qual confés que no tenia cap notícia.

Per descomptat, una obra que no puc deixar d'esmentar és eRetrat d'Alexander Reid, 1887, un oli sobre taula de Vincent Van Gogh. Cal indicar, de més a més, que el personatge retratat, un amic del germà de Van Gogh i d'ell mateix, sembla esser el marxant responsable d'un interès tan productiu entre les grans famílies de Glasgow per als grans pintors francesos contemporanis.

Dona amb vestit orienta, 1919, d'Henri Matisse, és un altre dels millors quadres d'aquesta exposició. Com Noia de circ, c. 1937, de Georges Roualt, que té tota l'excel·lència de la icona d'una santa, d'un format vertical molt elegant.

Del grup dels fauves, integrat principalment per aquest, per Derain, per Vlamink i per Marquet, destaca una Place de Clichy, 1910, vista des d'un edifici alt o d'una posició elevada, amb la força estructuradora de la composició, molt ferma, d'uns gruixats contorns blaus i negres. L'autor n'és Charles Camoin, un altre artista que servidor desconeixia totalment.

No puc deixar d'esmentar sengles grans obres, de Georges Braque, fill i nét de peintres-decorateus, del qual se'ns ofereix la contemplació de Plat de fruita, copa i ampolla, 1926, que ens mostra com el cubisme combina punts de vista múltiples i ens mostra no sols el que l'artista veu ans també el que sap, i de Paul Cezanne, un petit format deliciós, Cistella de fruita bolcada, c. 1877, de superficie brillant, talment com si fos un esmalt.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris