algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
13°

La plurinacionalitat

És el que passa amb l'abús d'un terme que se posa de moda. Que tothom, o molta gent, l'usa però gairebé ningú li dóna el mateix significat. En aquests moments la plurinacionalitat és invocada pel PNB, ERC i PSOE, però cap d'ells parla exactament del mateix. El primer presentà el famós Pla Ibarretxe per fer-la possible. Els socialistes s'hi oposen amb rotunditat perquè diuen que el seu bessó, la sobirania o la plurinacionalitat, és anticonstitucional, i ofereixen el seu respectiu pla de reforma estatutària basca alternativa que és constitucional tot i tot diuen que garanteix la plurinacionalitat. Tenim per part dues plurinacionalitats incompatibles, la nacionalista basca i la socialista. ERC, per la seva part, ha trobat la tercera via de la plurinacionalitat, que consisteix a donar suport moral a la plurinacionalitat basca alhora que dóna suport pràctic a la plurinacionalitat socialista per aconseguir la plurinacionalitat catalana que moralment ERC la vol com la basca però no li queda més remei que acceptar-la a la manera socialista. Això és el panorama que sobre la plurinacionalitat s'ha creat en ocasió de la discussió en el Congrés del Pla Ibarretxe. Potser no està de més primer de tot intentar definir què significa el concepte. No hi ha cap estudiós acadèmic de la política en el món que entengui la plurinacionalitat d'altra forma que no sigui la contrària a la, valgui l'expressió, uninacionalitat. Aquest últim és el cas d'un país en el qual la sobirania és única, resideix en una única institució (la parlamentària) i l'executa el govern. A això se li diu un estat unitari, el qual, llavors, pot o no desconcentrar o descentralitzar el poder a través de vies diverses (regions autonomies...) però sempre, sempre i en tot cas, se guarda la potestat que qualsevol forma de poder cedit pugui ser retornat a l'ens central executiu. Se tracta, doncs, d'un estat en el qual jurídicament només hi ha una nació política. Que llavors descentralitzi poder, tant és. La nació políticament només és una i s'expressa a través de la sobirania única. Per altre costat, existeixen estats (pocs, molt pocs) els quals s'han dotat d'una naturalesa política diferent: la sobirania no és única sinó diversa. Són els estats confederals, o plurinacionals. Entre totes les sobiranies creen compartiments comuns no de sobirania sinó de gestió de competències. És a dir, hi ha diverses nacions polítiques. Per tant, cadascuna d'elles té poder per si sola. L'ens comú és creat per elles i en cap cas ni circumstància els pot llevar poder, perquè encara que el cedesquin el poden recuperar. És el cas invers a l'anterior i és l'únic en que, en efecte, hi ha plurinacionalitat política jurídicament clara. Tot aquesta explicació, certament sobrera perquè és de sentit comú, pareix que ara a Espanya ningú ja no la vol tenir clara. Tothom parla de plurinacionalitat sense voler dir de què parla realment. Bé tothom no. El PNB parla clar. I també el BNG, el representant del qual dimarts passat en el Congrés reduïa la qüestió de forma aclaridora: «o les nacions (referint-se a la seva, a més de la basca i catalana) tenen competències sobiranes o no; si sí, plurinacionalitat; si no, no, que és el que ara existeix d'acord amb la Constitució». És així i no n'hi ha més. L'únic projecte que podria fer possible la plurinacionalitat és el presentat pel PNB. Agradarà o no. Però el que planteja és, o seria, de veres la plurinacionalitat. Crear un nou marc polític en el qual el govern espanyol no podria, en cap cas ni circumstància, recuperar les competències que tendria el govern basc. O s'accepta això o no hi ha plurinacionalitat. Sinó uninacionalitat, que és el que hi ha a Espanya i que hi seguirà havent si no se reformen els articles 1 i 2 de la Constitució. Per tant, el que ara s'està produint és una cerimònia de la confusió interessada per justificar posicions tàctiques, que són molt legítimes però per res alteren la qüestió. I com a ornamentació del teatre de la falsa plurinacionalitat tant de moda, el PSOE pactà la setmana passada amb el PP la reforma del Reglament del Congrés, tres dies després que ERC se congratulàs que ja ve la plurinacionalitat gràcies al seu pacte amb el PSOE, el qual farà impossible l'ús de cap altre idioma que no sigui el castellà. Això deu ser la plurinacionalitat uninacionalitària. Una més...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris