bruma
  • Màx: 16°
  • Mín:

N'hi ha que els guanyen dolços!

L'altra vetlada vaig amollar la televisió i anant d'una cadena a una altra em vaig aturar a la retransmissió del debat del congrés dels Diputats sobre el Pla Ibarretxe. Vaig anar seguint les intervencions dels diferents líders polítics. La càmera els enfocava gairebé amb un primer pla continu, la qual cosa aidava a fixar l'atenció sobre el contingut dels seus discursos i et retreia d'anar per les bardisses. Un moment donat, emperò, va pujar a l'estrada el representant del PNB i, de cop i volta, tot va canviar. Aquest diputat, el nom del qual no record en aquest moment, va dedicar una bona part del seu temps a replicar un discurs anterior del líder del Partit Popular Jaime Mayor. I, a part de discrepar totalment de les seves paraules, un dels principals retrets que li féu va ser recriminar-li la seva sortida de la sala el temps de les intervencions dels altres. Aleshores la càmera enfocà els seients dels parlamentaris. Possiblement el realitzador va canviar de criteri i va voler mostrar que, efectivament, el senyor Mayor Oreja no hi era. Però en el seu periple per la cambra els espectadors vàrem poder observar que, a part del president del Partit Popular, hi mancaven un bon grapat de diputats. De fet hi havia moltes més cadires buides que plenes. Fins i tot a qualque fila no hi havia ningú.

Comprenc perfectament que és dificilíssim aguantar amb les anques aferrades a l'escó durant aquestes sessions maratonianes que duren hores i hores. És ben normal que hagin de sortir un moment determinat per anar al bany o per beure un tassó d'aigua o fins i tot per estirar una miqueta les cames. Però que hi hagués tan poc quòrum ja no m'ho va semblar tant.

Em resulta difícil pensar que l'absència de molt més de la meitat dels diputats simultàniament es pugui deure a simples causes fisiològiques. Em fa la impressió que és més una mostra de desinterès cap al que puguin dir els seus companys que qualsevol altra cosa.

Una prova d'això és que, des cap d'una estona, quan es varen produr les votacions, la sala era plena de gom en gom. Em va fer la impressió que hi ha un bon grapat de parlamentaris que, quan han parlat ells, ja poc els importa el que puguin dir els altres. Ja ens veurem a l'hora de votar! I mentre, podem anar a fer un cafetet al bar, a trucar amb el mòbil o a fer la bona als periodistes, a veure si demà ens trauran bé.

I tot això estaria molt bé si no cobrassin de l'erari públic. Els nostres imposts permeten que aquesta genteta cobri, i bastant més que nosaltres, per cert. I no em sembla malament si realment fan la feina que tenen encomanada. El que no pot ser és que siguin al bar o als passadissos dins el seu horari laboral, cosa que no està permesa a qualsevol altre treballador. Em permet suggerir que s'aprofiti la tan parlada futura reforma del reglament del congrés per tallar de soca-rel aquest tipus de comportament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris