algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

L'ingrés de Menorca a la IGA

Supòs que, a la nostra petita latitud insular, ningú no havia sentit a parlar mai d'un organisme que respon a les inicials IGA: Internacional Islands Games Association. Jo, el primer, diré que no, ni d'enfora. La IGA, però, pot convertir-se ben prest en una realitat molt agradable per a Menorca. La nostra illa està proposada per ingressar en aquesta entitat, i els molts avals pronostiquen el vot favorable. El mes de març s'ha de reunir el comitè executiu per tal de rebre oficialment la petició d'ingrés que l'illa ha preparat, de la mà del Consell Insular. Uns mesos més tard, el juliol, els membres, en sessió plenària, faran la votació final d'admissió o de rebuig de la nostra candidatura. El camí que ja s'albira, tanmateix, permet de creure en un resultat perfectament positiu. N'estaré ben content, perquè situarà Menorca en un club d'illes que pertanyen a diversos estats i que presenten arrels culturals, idiomàtiques i geogràfiques molt distintes, encara que totes elles es fonamenten sòlidament en la democràcia com a principi d'organització jurídica de les nacions de què formen part. Com que he contribuït -és clar, modestament- als preparatius, i he tingut el gust d'acompanyar per la nostra geografia una delegació que ens ha visitat per recollir informes, m'ha semblat detectar-hi una bona disposició. Ho celebraré si, en efecte, l'estiu ens envia la nova de la nostra admissió.

No crec, al contrari que determinats cercles, que la IGA sigui un club dominat pels aires anglesos, o britanòfils. La pluralitat nacional de les illes que hi pertanyen és prou extensa damunt el mapamundi com per dubtar de semblant interpretació: n'hi ha de mars i oceans diversos. Encara més: a dia d'avui seria impossible cap predomini -o control- britànic del club. Resulta que actualment la presideix un suec de l'illa de Gotland. I si no vaig errat, els suecs formen un poble molt lliure, molt independent d'influències imperials i d'altres velles submissions que tant han malmès Europa. Cal recordar que els suecs ni es van deixar dominar pels imperis romà i britànic, ni, després, per tipus esfereïdors com Napoleó, Hitler, Stalin o, ara mateix, per l'OTAN. Ja sabeu que Jean-Baptiste Bernadotte, un important mariscal de l'elit de Napoleó, va ser acceptat rei de Suècia per la Dieta el 21 d'agost de 1810. Però va succeir, justament, que Bernadotte era el més rebel i el menys servil dels generals francesos, de manera que, tot i instaurar-se una nova dinastia per al país amb la intenció que fos un satèl·lit de París, el nou sobirà esdevingué un suec pur. I si no, que ho digui l'actual monarca, S.A.M. almirall Carles XVI Gustau Bernadotte, el seu descendent directe.

Hi ha, en aquest sentit, una notòria similitud amb el cas de Menorca. Menorca, al revés del que propala la brama, no té res de britànica. Corre una certa fama -vull dir un topicàs com unes cases- que fa passar Menorca per un territori d'atmosfera molt britànica, molt cosmopolita i molt pròspera, a causa de la influència dels anglesos quan ocuparen l'illa en el segle XVIII. El tòpic ha prosperat al llarg del temps, fins al punt que se'ns atribueixen infinitat de mèrits i de qualitats que haurien estat degudes als anys que «fórem» anglesos. No hi ha tal britanització. Durant les dominacions angleses, el que realment amoïnava els menorquins era veure lesionada llur autonomia jurídica i de govern. O que s'ofengués el credo catòlic. Hi havia en els menorquins d'aquella època un sentit tan aferrissat dels drets propis i dels usos i tradicions consuetudinaris, que no parar els peus al tòpic grapejat del pretès segell britànic nostre, suposa d'incórrer en la mateixa equivocació d'entendre la IGA com un reducte de britanitat, si val la paraula. No, per res. Allò que identifica el tarannà de la IGA és la condició dels membres de sentir-se insulars irreductibles, molt lliures i molt independents, marcadament autòctons. Però, açò sí, atiats per un sentit de la cooperació i la fraternitat a través de les relacions esportives. O sigui, hi ha el desig d'ajudar-se com a illes que són. Cada dos anys la IGA convoca uns jocs amb divuit disciplines de l'esport. Si, a banda, o com a conseqüència de la disputa esportiva, també s'hi desprèn la promoció comercial interinsular, o la turística o la cultural, són efectes afegits que hauríem d'acollir-los delerosos, no pas amb recel. Hauríem, idò, d'abraçar-ho amb la rauxa amb què una qualsevol economia local del món acolliria uns jocs olímpics. L'«alma mater» de l'arribada de la IGA a Menorca té un nom precís: el doctor Antonio Olives, un menorquí educat i format a Suècia. O sigui, un ésser que combina els grans valors de la personalitat insular i, a la vegada, l'esperit lliure, no sotmès a ningú, tan propi dels països escandinaus. Si la nostra illa ingressa, a ell li ho deurem.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris