algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

La comparsa

De ben segur que els dos centenars de negres que han recalat amb un vaixell a les costes de Canàries no hi anaven a fer la rua. La barcada que va amollar amarres fa una mesada a Costa d'Ivori és un tràgic viatge a la regularització o a l'expulsió, a vida o mort. Poc abans de ser abandonats a la sort, els patrons mafiosos, blancs per cert, van abandonar l'Ollomne amb una zodiac. I la policia els cerca potser a una d'aquestes torrades a benefici de les víctimes del tsunami que tant es repeteixen. Avui és previsible que sien notícia les comparses d'immigrants que van a regularitzar els seus papers, com ahir ho eren els grups de disfressats. I és més fàcil imaginar aquests dies sense carnaval, que aquesta terra buida d'immigrants. 'Un dia sense mexicans' és el títol d'una pel·lícula que imagina la ciutat de Los Angeles sense el treball de tots els llatinoamericans que allà hi treballen. La qüestió és traslladable aquí mateix avui: funcionarien ben poques coses i privarien els nostres majors de la jubilació que gaudeixen, amb totes les conseqüències dels vells emprenyats.

El carnaval ha de ser necessàriament ofensiu? La pregunta la feia un regidor del poble tarragoní de Valls la setmana passada a compte que els autors del cartell del carnaval havien col·locat la seva fotografia al costat d'un dimoni que oficiava el darrer sopar. Ell es queixava de l'ofensa, un capellà cremava el diari que publicava el cartell i la fiscalia el feia retirar. A la fi, l'Ajuntament s'ha desmarcat de la celebració i el cartell no sé si s'ha arribat a imprimir i tot. Cada any els carnavals aixequen passions pels cartells, pel to dels pregons o la burla de les comparses. Roses, Reus, Mataró o Osca són llocs on els cartells han escandalitzat. Ahir mateix aquest diari donava nota del mínim ús del català a la rueta de dissabte. I l'escàndol fou majúscul a Pollença amb el fogueró que organitzà el PSM en base a l'afer Rasputín: no tenia res a veure amb Sant Antoni, sentenciaven els menys crítics amb el muntatge.

Són dies de transgressió i no seria estrany que per aquí algú també es pensés que s'aixeca la veda a la caça de l'immigrant, com a Rio de Janeiro els carioques es deixen endur per les pulsions de cintura en avall, per oposició a la rutina quotidiana jerarquitzada entre rics i miserables, quan és l'ànima d'alguns que preval hipòcritament per sobre dels cossos de la resta dels humans. Ja ho deia l'ambaixador valencià nostre als empresaris catalans: si no fos pes caravel... encara seríem pobres i ens menjaríem les ungles. Potser la riquesa que gaudeix una petita part d'aquesta societat no s'aguantaria sobre la misèria de més de 30.000 sense papers. Seríem pobres, però la comparsa no es vestiria de verrim d'ungla de porc.

El batle de Llubí no deixa fer foguerons als quintos en quaresma, però és possible que es deixi veure per matances diumenge que ve per la portassa de Nofre Plomer a Muro al costat de Zaplana.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris