nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Massa explicacions

Quan qualcú perd una part important del seu temps a explicar una actuació o és un pesat o l'actuació és mala d'entendre o no se sap explicar. El president Matas, en aquesta legislatura de dies feiners a Palma i week end madrileny, ja no disposa de l'atenció que des de la Península tenia quan era ministre de Medi Ambient. És per això que sembla estrany que dediqui a parlar de les accions del govern dePacte la majoria del poc temps que li atorguen fora de l'arxipèlag i no aprofiti per fer publicitat de les seves. Segons les categories expressades al principi d'aquest paràgraf, podria ser un pesat, però tots sabem que es frugal en els menjars i les paraules. Que parli en això que ara se'n diu bilingüisme naturano li descompta eficàcia a l'hora de fer-se entendre. Per tant, i això en temia, la derogació de l'ecotaxa (l'única llei que sortí del Parlament el primer any de la seva legislatura) assoleix, per al president, la categoria de mala d'entendre pel comú de la ciutadania. I no m'estranya. En part, gràcies a que era una mesura innovadora que girava com un calcetí la imatge de les illes com a destí turístic, però també va ser gràcies a la desmesurada campanya en contra de la dreta econòmica, amb les seves extensions mediàtiques i satèl·lits polítics (govern del senyor Aznar, inclòs), que l'ecotaxa assolí categoria de notícia destacada en el panorama del turisme europeu. Uns, els del Pacte, havien depositat en ella (o volien fer creure que en ella depositaven) les solucions a quasi tots els mals passats, presents i futurs. Havien trobat la pedra filosofal i no escatimaren recursos per fer saber el seu descobriment. Els altres, els afectats d'un atac descomunal de banyes, els boianos que tremolen davant qualsevol canvi, els interessats que no anàs bé allò que no partia de la seva iniciativa i els que tenen el partit com a única pàtria, voluntàriament perderen tota capacitat d'anàlisi objectiva i li encolomaren, a l'encara non nata taxa, les set plagues d'Egipte i la mort d'en Berga (per si qualcú encara servava la nostra memòria secular). No hi hagué crisi alemanya, por al terrorisme aeri, efecte euro, competitius mercats emergents, esgotament del destí... només el puta euro diari assumia la perversió universal.

l l l
I ara ho ha d'explicar. Ha de vendre que mort el ca s'acabà la ràbia: vénen més turistes i som un destí simpàtic, mentre calla que la despesa turística és inferior amb més visitants, que el comerç i l'oferta complementària estan en regressió, que aquest és un dels pitjors hiverns que es recorden i que l'esperpent de la Targeta Verda i de la fundació que l'acompanya només és propaganda de consum intern. Si jutjam el temps que li dedica, ell deu ser el primer convençut de la importància del que, per deute amb els que li feren i pagaren la campanya electoral, es carregà. Els caps de setmana madrilenys deu gaudir de la distància per pensar-hi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris