nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

Moviment de l'esquerra

Al marge del procés de reanimació que ha iniciat l'esquerra, el que interessa és veure quins moviments de fons estan fent per situar-se cap a les eleccions de 2007, i més enllà en segons quin cas. Formalment diuen que és possible que d'aquí dos anys el PP no tengui majoria absoluta i que aleshores serà qüestió d'ells mateixos el ser capaços, o no, de forjar una alternativa. Ara bé, quan se parla amb els dirigents esquerrans i se'ls demana com se podria segellar l'alternativa... doncs ja no ho tenen tan clar. Al capdavall tenen grans dubtes. En especial en relació a UM. Però també sobre què farà finalment el PSOE: si opta per jugar-se-la el 2007 o bé s'estima molt més plantejar la seva estratègia en clau particular i en vistes al futur a mig termini, pel 2001. La qüestió d'UM és enverinada. Els esquerrans saben els nacionalistes serien imprescindible però alhora els consideren indesitjables. És allò de «ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio», que deia la cançó. Són imprescindibles perquè si queden cruixits per l'abraçada de l'ós conservador, està fet: el PP tendrà majoria absoluta. Si no, aleshores s'obriria la possibilitat teòrica del pacte contra el PP. Però, s'obriria? Perquè aquí hi ha l'altra: els d'esquerra creuen que un pacte dels de Maria Antònia Munar amb PSM i EU-Verds és molt difícil, per no dir impossible, i que si se pogués fer finalment, el rèdit no estaria gens clar, més enllà del poder pel poder. Ho confessava fa dues setmanes un dirigent esquerrà: «si fos possible i se fes en el millor del casos estaríem davant d'una mala fotocòpia del 99: no crec que ens interessàs». Que el lector posi nom a la font. No és massa difícil. A més, el que se sospiten és que UM, lluny de desmarcar-se, està estrenyent fort ferm els llaços de tot tipus amb els conservadors. Tot i amb això encara mantenen oberta l'escletxa per si els nacionalistes mostren alguna reacció els pròxims mesos. Tanmateix no són gens optimistes. Davant d'aquest panorama l'estratègia del PSOE podria ser més en clau de partit a mig termini que no de pacte pel 2007. Perquè la seva situació és radicalment diferent a la que tenien quan va ser possible el pacte de 1999. Ara són un partit obedient que té una direcció nacional ferma i que dóna clares consignes totes elles seguides mil·limètricament aquí. Mentre que abans la direcció central del PSOE era un desgavell i aquí podien fer gairebé el que volien. En aquestes condicions, si s'observa quina és l'estratègia general del PSOE se podrà intuir quina serà a Balears. A tot Espanya els socialistes van cap a anorrear IU, al País Basc pretenen mossegar vot fronterer del PNB i xuclar-ne d'EB-IU, a Catalunya volen ofegar el màxim possible ERC i IC, a Galícia el mateix intenten fer amb el BNG... Ja veurem com els va, però aquesta és la intenció. Essent aquesta l'estratègia del PSOE nacional, essent ja evident per altre costat que els socialistes de Madrid no aposten per recuperar immediatament el govern de Balears com sí ho feia el PP la passada legislatura i que la situació autòctona, quant a reeditar un pacte de tots contra els conservadors el 2007, marca la imprescindible concatenació de molt improbables sumes (que el PP no tengui majoria absoluta, que aleshores UM s'avengués a pactar amb el PSM i amb EU-Verds) de les quals en el millor dels casos, com deia la font abans referida, en resultaria pel PSOE un acord pitjor que el de 1999, el qual acabà com acabà, doncs és lògic pensar que els socialistes estiguin cavil·lant en quelcom diferent. Per exemple: fixar-se objectius factibles com són conservar Menorca, intentar l'assalt a Palma, pujar Eivissa i a Mallorca. A costa, naturalment, d'EU a Eivissa i de PSM i EU-Verds a Mallorca, partits als quals està en condicions reals de poder llevar-los un parell d'escons, i confiar llavors en la liquidació d'UM per desaparició real o per haver estat annexionada pel PP. Són objectius factibles que, d'aconseguir-los, donarien al PSOE la nítida condició d'única alternativa al PP en vistes al 2011, sense les hipoteques que hagué de pagar el 1999-2003. Vist fredament, tal com estan les coses i a pesar del que suposa a curt termini, és l'aposta estratègica més lògica i políticament més intel·ligent que pot fer el PSOE. I la que se podria estar pensant seriosament a fer.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris