nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

L'arterisc

Segurament es tracta d'un mal necessari, però, si hi pensau bé, per ventura començaríeu per rebutjar la mateixa idea de referèndum. Qui pot contestar sí o no a una proposta constitucional? Una petita gota d'odi enverina tot un oceà d'amor, deia Horace McCoy. Així, no s'entendria que ningú pogués votar sí, perquè sí és sí a la totalitat, sense reserves ni condicions. Una petita barbàrie intel.lectual. És clar, no es pot filar tan prim, perquè d'aquesta manera no arribaríem mai enlloc -diuen-, però, si ens atenem estrictament al sentit de la resposta, només el no es presentaria com una cosa raonable. En fi, el text és una proposta de consens, que pretén satisfer totes les aspiracions. Val a dir que no ho aconsegueix, com ho demostra l'anunci del no per part de molts de moviments cívics i formacions polítiques (d'entre les quals destaca EU, a la qual servidor vaig atribuir, erròniament, un sí condicionat). Hi ha un corrent imparable a favor del sí, en el qual es detecta molta disciplina de vot. Allò que hi afegeix un lleu matís obscè és que el sí hi apareix una mica massa arrogant i monolític. Un sí sense l'arterisc que el matisi a peu de pàgina no acaba de convèncer, per més majoritari que sigui. El sí es presenta, explícitament o implícita, com un sí a Europa, quan el referèndum afecta el marc constitucional de la Unió. No podem tenir per anti-europeus, ni tan sols per escèptics respecte de la Unió, els defensors del no a un text que és massa taxatiu en unes coses i en relega d'altres, essencials per a milions d'europeus, als llimbs de les bones intencions. Valors irrenunciables per a la supervivència de comunitats petites i tan erosionades com la nostra, són tractats com a objecte de devoció, no com a matèria d'obligació. El pre-text constitucional de la Unió, com ja s'ha denunciat tan i tan insuficientment, acuïrassa l'Europa dels estats i deixa desprotegida l'Europa dels pobles. Si aquesta és l'única constitució possible, per ventura és que no som, tots plegats, tan madurs com ens volem fer creure. Més o menys assumit això, la convicció que malgrat tot s'ha de donar el sí és tan legítima com qualsevol de les altres possibles. Ningú és qui per dimonitzar el no preconitzat des de molts d'angles, nacionalistes i no, de l'esquerra, amb l'argument que el no també el demana la ultradreta. Aquest confusionisme malvat arrela en la manca d'arteriscs, un dels quals remetria a la desautorització de la suposada equidistància del no de l'esquerra i el de la ultradreta. Si la doctrina amb què es proposa el sí pot admetre com a principi vàlid l'inexorable contacte/equivalència dels extrems, val més que es distreguem amb altres coses: per evitar els mals pensaments.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris