lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

Calidoscopi amb indignació continguda

Una targeta massa verda. El Govern del PP ha plantejat -amb l'aquiescència d'un seguit d'importants patrocinadors, que han hagut de treure dobbers dels seus fons socials- la targeta verda, el mecanisme que substitueix la denostada ecotaxa per tal de fer front a determinats problemes turístics i que, pel que he pogut llegir aquests dies, sembla que es convertirà en la panacea de la nostra estratègia turística. Això s'ha fet després de mesos de preparació, pel que es veu, encara que el misteri de la dita targeta es va desvelar en el decurs de la fira FITUR, i en presència de Michael Douglas, l'actor nord-americà que promociona les nostres illes (supòs que gràcies a això en vénen molts, de turistes nord-americans, a Balears). La cosa seria trivial si no fos tan entremaliada. Ningú sap encara com funcionarà aquesta nova eina que s'han inventat, aplaudida per alguns hotelers i començada a veure amb ulls desconfiats pels tour-operadors. Però el plantejament inicial és molt clar: aquí ha de pagar tothom, residents i no residents, a partir d'un voluntarisme que ha de motivar els turistes i els balears a adquirir, enfollits de desig, per deu euros, una nova tarja amb la qual fer front a moltíssims avantatges teòriques. Els descomptes inherents a la tarja imagín que els haurà de pagar qualcú, de forma que sospit que aquesta joguina ens sortirà cara. Els n'avanço una primera conclusió: la targeta només resultaria efectiva si existissin coes per adquirir-la, cosa que pos, a hores d'ara, en qüestionament. Matas i els seus supporters mediàtics i econòmics s'han tret de la màniga aquesta invenció per fer oblidar l'ecotaxa: el fet que el president sempre digui que no la substitueix és un signe inequívoc que és així.

La sanitat, amb mala salut. M'enter que els hospitals es troben col·lapsats, amb serioses dificultats per mor de la grip. Una vegada més, la manca de planificació (aquesta sí que és ben necessària, i no rumiar tant en destruir un territori fràgil) condueix a una situació kafkiana, de gran interès per al sector sanitari privat: mentre el públic no doni a l'abast, apa, es traslladen els pacients als hospitals privats, amb el pagament dels contribuents. No, no és demagògia: crec que en circumstàncies extremes és del tot legítim comptar amb el conjunt de la infraestructura sanitària. Però la situació s'esdevé per una total manca de perspectiva, per una deixadesa absoluta de funcions i per un escàs coneixement. Si al Pacte de Progrés li hagués plegat la crisi alimentària i aquest procés de trasllat de malalts a la sanitat privada, ¿imaginen vostès les flestomies que es sentirien per part del PP i de les seves palestres mediàtiques?

La crispació que no cessa. No tenen remei: els altres sempre sembla que els hem de demanar perdó per les malifetes que fan ells. Ha passat recentment amb les agressions al ministre Bono, i també ho hem pogut comprovar en sentir veus indignades des de la Conferència Episcopal per un suposat acorralament a l'Església. La dreta té en aquesta institució una poderosa aliada, cosa que és històrica; però ara, pentura més que mai des de la transició, la cúpula eclesial s'ha posat del costat dels seus, ideològicament. Com és evident, això no afecta aquells sectors compromesos (o assenyats) del clergat. Hi tenc bons amics que, ben segur, em recriminaran la generalització que abans he fet. D'aquí la precisió: els mandataris auspiciats pel Vaticà es troben a gust amb els atacs al condó i a les relacions obertes entre persones que s'estimen, sense apreciar que la llibertat individual (aquesta que tant invoquen de paraula) i les prevencions són determinants, en aquests casos. Per cert, ¿què en pensarà, de tot això, la consellera viatgera?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris