algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

El Pla Ibarretxe (IV)

Igual que els comunistes (i els seus hereus) han covertit l'antiamericanisme contingent en ideologia perenne (per la coneguda liquidació d'existències ideològiques que han patit), també els socialistes abertzales han convertit la seva aversió al PNB en nord de la seva actuació. L'assassinat del pare, deu ser. I per tal d'evitar una majoria absoluta del PNB i els seus socis, ja li agradaria, al PSOE, legalitzar l'opció Batasuna. La gent d'Otegi ja ho ha denunciat: l'avançament de les eleccions basques els ha privat d'un mes d'or per aconseguir la legalització. Ibarretxe tenia poc marge de maniobra quan el Parlament basc va aprovar la reforma de l'Estatut, però l'ha aprofitat tot avançant les eleccions. Amb aquesta jugada ha aconseguit dificultar l'entesa d'Otegi i Zapatero i, a més, ha acostat el debat del Congrés de Diputats a la data electoral, de manera que ha convertit aquest debat en el primer acte de la campanya. Ibarretxe feia comptes anar a les elecciopns plebiscitant el seu Pla, però ara l'escenari no li és tan favorable. En qualsevol cas, crec que les intervencions dels diputats bascs varen ser tan brillants, convincents i, sobretot, democràtiques, que hauran fet guanyar adeptes a tot el ventall nacionalista. Quant al PSOE, va ser clara la seva intenció d'instal·lar-se en l'equidistància (estil ERC) per no perdre vots del nacionalisme espanyol però mantenint oberta la porta a una futura col·laboració amb el PNB (com havia fet en el passat, fins que esclatà la follia de les abraçades de Redondo Terreros amb Mayor Oreja, oficiades pel xarlatà Savater). Si les coses surten així com ha calculat Ibarretxe (èxit electoral dels seus), és probable que faci la concessió d'obrir un nou periode d'esmenes al text ja aprovat pel Parlament de Vitòria, exigint, però, que els diputats socialistes tenguin de fet la representació del govern de Madrid. Amb això podrà dir, sense mentir, que, finalment, ha aconseguit allò que volia: una negociació entre els dos governs sobre les relacions d'Euskadi amb Espanya. Que la negociació tengui lloc a Vitòria i no a Madrid no ha de representar cap alteració greu de l'estratègia del lehendakari (que segueix, punt per punt, el procés dissenyat per la Cort Suprema del Canadà per legitimar la secessió del Quebec). Serà, sense cap renúncia substancial, l'acceptació de la via catalana per a la reforma de l'Estatut. Amb una clara diferència, per això: a Euskadi es discutirà amb la base del vell Pla Ibarretxe, mentre que a Catalunya qui dictarà els continguts serà Zapatero a través dels seus vicaris del PSC (i, naturalment, seran assumibles per les Corts!). Quan es renegociï l'Estatut basc, el català ja estarà aprovat, i serà de curta, curtíssima volada, que els bascs superaran sense cap dificultat (el d'ara ja és millor que el que pugui parir el Parlament català). D'aquesta manera, Catalunya haurà aconseguit, una altra vegada, fer el ridícul. Ja ho va dir fa més de vint-i-cinc anys mossèn Xirinacs: deixem que els bascs vagin davant, davant, que ells tenen metralladores. No li feren cas i les corregudes per lliurar primer l'Estatut foren patètiques. Les patums catalanes fent el pallasso a Madrid. I així sortí l'Estatut del Principat. Ara també quedarà a anys llum del basc. És el preu de la suficiència aparellada amb la incompetència (i el poc patriotisme). I de l'Estatut que aprovarà el nostre Parlament balear val més no parlar-ne. Els nostres diputats juguen a la lliga regional.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris