algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Víctimes i victimisme

De la sessió parla-
mentària de dimarts, a Madrid i de la seva escenografia, se n'han fet i se n'extrauran moltes conclusions. Tot plegat perquè el debat ha tingut un punt d'extraordinari. De forma excepcional, molts ciutadans hem experimentat sensacions positives i esperançadores respecte a un sistema que no acabava de ser creïble, en termes democràtics. Sobretot perquè molts entenem l'estat com una mediació i un referent de cohesió, i desconfiam quan s'allunya de la seva principal raó d'existir, com és ara ser factor d'equilibri i d'integració. Tanmateix, formam part d'un estat que és com és, amb molts més defectes que virtuts, un estat que per moltes raons, també històriques, continua tenint molts complexos. Un estat que no ha interioritzat prou bé allò que suposa la diversitat, la llibertat i una relació sana i adulta entre cultures i formes d'entendre del tot diferents i fins i tot antagòniques. Entenc que l'estat té fonamentalment una funció pedagògica de cohesió i d'acollida, però voldria percebre, al mateix temps, un clima de comprensió per part d'aquest mateix estat. L'actual democràcia espanyola està fortament marcada pel dolor de víctimes de moltes castes, però amb molts matisos. La tragèdia del nostre passat encara persisteix en carn viva. De violència n'hi ha haguda massa i continua regenerant-se amb perfils diversos. M'entristeix constatar la visceralitat i l'odi patriòtic envers el president d'una nacionalitat històrica, al mateix nivell que em fa fàstic que algú acabi amb la vida d'un altre ésser humà en nom d'una causa. El terrorisme és només un problema, un més al costat d'un enfilall de terrorismes que ens estam acostumant a justificar com a necessaris.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris