La campanya del referèndum de la constitució europea divideix els partits balears. El PSIB-PSOE demana el «sí» en concordança amb la cúpula estatal del seu partit. El PP tampoc no té dubtes del vot afirmatiu, igual que UM, que rebutja qualsevol actitud que pugui allunyar l'Arxipèlag del Continent. Però PSM, EU-EV i ERC estan a favor del «no». Veuen per un costat que aquesta constitució no avança tot el que podria cap a l'Europa social però, sobretot, les formacions nacionalistes d'esquerres consideren que la carta magna no reconeix els drets dels pobles sense Estat. De fet, aquest Tractat concep Europa com la lliure unió d'estats i ciutadans. No parla per res de pobles. Proclama la igualtat davant la llei de tots els europeus mentre pertanyin als estats actualment establerts, uns estats que han determinat la història pels seus constants enfrontaments al llarg dels segles, unes terribles guerres que han marcat també l'existència dels seus pobles, sovint víctimes dels deliris de grandesa de les respectives cúpules dirigents estatals. L'actual Tractat és, en aquest sentit, un examen de consciència dels errors comesos en el passat. Són els estats, que tants d'errors han comès, els que se salven com a tals. Però els pobles sense Estat que tenen llengua i cultura pròpies tenen un futur complex dins aquesta nova unió. Tothom, conservadors i progressistes, creuen en Europa i en la seva unió. L'únic camí és sobriviure junts. Però no hi pot haver europeus de primera i segona categoria. Els drets de les minories s'ha de respectar, preservar i potenciar. És des d'aquesta perspectiva no uniformista que s'ha de votar i s'ha de concebre el futur d'Europa.