nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Indignació compartida

Vull fer referència a la carta d'en Bartomeu Pizà de dia 3 de febrer.

Estic totalment d'acord amb el que diu i comparteixo la seva indignació per com s'està tractant la nostra llengua. Sembla mentida que coses que cauen pel seu pes, no s'entenguin o no es vulguin entendre, que és encara més greu.

Només voldria fer una precisió a l'esmentada carta i és la següent: Quan es declara com un català de Mallorca, és evident que aquesta afirmació és, mes aviat, fruit dels sentiments de qui ho declara que de l'objectivitat, i això aquí és pot interpretar malament.

No és, amb absolut, una crítica. Cadascú té les seves simpaties, les seves fòbies i un sentiment nacional, més o menys definit. A mi, personalment, em sembla lògic que el senyor Pizà se senti més català que castellà o gallec però a Mallorca, aquest sentiment no és gaire freqüent, motiu pel qual és confonen sovint les coses. El que vull dir és que la llengua hauria de tenir un tractament objectiu al marge dels sentiments de les persones. Aquí, per desgràcia, és tan fort el rebuig al fet català, per la raó que sia, que fa que persones suposadament cultes, arribin a dir uns desbarats que un se'n fa creus de sentir el que sent.

Quan parlem de la llengua castellana, la confusió no existeix. Un argentí no té per què sentir-se un espanyol d'Amèrica, però tampoc no diu que la seva llengua no sigui el castellà. No ho diuen ni aquells que d'Espanya no en volen ni sentir l'olor.

Tomàs Navarro. (Rebuda per e-mai).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris