nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:
14°

Per l'Europa dels Pobles

El lema de la Unió Europea és «unitat en la diversitat». L'Aliança Lliure Europea, partit polític europeu del qual forma part Esquerra Republicana, ha fet seua aquesta divisa. Però la diversitat que reconeixen les institucions europees i la que voldria l'Aliança Lliure són ben diferents. Per a l'ALE, totes les nacions hi han de tenir cabuda, en aquesta futura Europa unida i ben cohesionada. Per als estats, el punt de referència són ells mateixos, i Europa només ha de reconèixer la diversitat interna que es reconeguin ells mateixos. I, dins la Unió Europea, hi podem trobar des d'estats com Bèlgica que reconeixen la plena igualtat dels seus pobles fins a estats com França o Grècia que no es reconeixen cap tipus de pluralitat interna. Quina unitat? Quina diversitat?

El present Tractat pel qual s'estableix una futura Constitució europea (faig ferm propòsit de no tornar a repetir tot el nomet del tractat) reforça la sobirania dels estats, en el sentit que els reconeix precisament com a dipositaris legítims d'aquesta sobirania popular. Així mateix, garanteix que els òrgans centrals de la Unió no s'immisciran en temes «interns» dels estats pel que fa a la seua pròpia organització i al seu propi reconeixement de la pluralitat. Dins l'Europa unida que s'està construint, per tant, hi caben en peu d'igualtat i en les mateixes condicions, aquells estats que reconeixen la seua plurinacionalitat i aquells que practiquen el més pur jacobinisme, els que tenen models lingüístics igualitaris i els que imposen una única llengua oficial, els que han fet seu el principi de subsidiarietat i els que funcionen de la manera més vertical. Quan s'estava elaborant el tractat constitucional, el ponent que hi tenia l'Aliança Lliure Europea, escocès, brillant professor de Dret a Edimburg, Neil McCormick, va proposar una teoria que jurídicament podia encaixar perfectament dins la Unió Europea i que hauria pogut ajudar a resoldre la problemàtica de tipus nacional a la nostra part del món. Ho va formular com l'«ampliació interior». Quan McCormick formulava la seua proposta, érem a punt de l'entrada de deu nous estats a la Unió Europea, tots ells de l'Est d'Europa. D'aquests deu nous estats de la Unió, més de la meitat es formaren a partir de la caiguda del mur de Berlín i basant-se en l'exercici del dret d'autodeterminació. La resta s'havien format a partir de la descomposició de l'Imperi Austrohongarès, al final de la Primera Guerra Mundial. No hi ha cap d'aquests estats que, a l'era moderna, compti amb un segle d'existència. Idò bé, es tractava d'aconseguir que a aquesta ampliació «exterior» se n'hi afegís una d'interior: la que correspondria a les nacions sense estat, que fins ara han estat solapades pels estats formats als segles XVIII i XIX i que, a través d'Europa, podrien normalitzar la seua situació política. Senzillament, assegurar la plena diversitat hauria implicat reconèixer que, a la part occidental d'Europa, tenim nacions que es troben en la mateixa situació en què es trobaven fins fa quinze anys Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia, Eslovènia... Tampoc no es tracta d'una infinitat de casos. Països amb societats amb una consciència nacional clara i amb possibilitats de voler comptar amb estat propi en tenim uns quants: Flandes, Escòcia, el País de Gal·les, Euskadi, els Països Catalans... També existeixen societats amb una consciència nacional més difusa, però amb una identitat cultural ben clara: Galícia, Bretanya, Còrsega, Sardenya, Frísia... I, així mateix, regions que no acaben de trobar el seu encaix dins els estats en els quals estan inserides. L'Aragó i Andalusia en podrien constituir bons exemples. El Tractat constitucional no resol cap d'aquests casos, ans al contrari: reforça el paper dels estats com a motor de la construcció europea. Per a l'Aliança Lliure Europea, i per a ERC com a membre d'aquest partit europeu, l'alternativa al tractat que se'ns presenta és la construcció d'una Europa que reconegui plenament la seua diversitat. Per això, un No al Tractat és un Sí clar i net a l'Europa dels pobles.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris