algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
15°

Elogi de la moderació

Ara, que es commemoren efemèrides que intenten restacatar de l'oblit fets tan infinitament greus com les matances de jueus als camps d'extermini nazis, és un bon moment per intentar fer un elogi de la moderació en la política i en el debat públic. Perquè hi ha una certa relació de causa-efecte entre un determinat partidisme i una determinada opinió pública carregada d'agressivitat i radicalitat i determinades situacions que consideram amb tot encert inhumanes i inacceptables. És la creació del clima allò que genera la tempesta. Si s'evita crear el clima no és gens probable que hi hagi trons. Això és més o manco sabut i, per tant, no importa insistir-hi gaire. Ara bé, és sabut en la teoria perquè en la pràctica convé fer una mica de memòria per veure que la cosa no és tan fácil. La UCD de Suárez és segurament el partit del qual més gent en parla bé. He trobat centenars de persones que s'hi referien amb admiració. I tanmateix l'electorat va abandonar la UCD i Suárez. No importa ni tan sols retrocedir tants d'anys. Ara mateix, la federació de Convergencia i Unió (CiU) està pagant el que podríem dir que és un excés de moderació. A CiU el discurs habitual girava entorn de conceptes com pragmatisme, estabilitat, cohesió, convivència. I aquests conceptes varen donar lloc a polítiques que s'han anomenat de moltes distintes maneres: la política del peix al cove, que és anar aconseguint guanys a poc a poc i des del pacte i la influència; la política del gradualisme, que és anar avançant de mica en mica cap a un objectiu ideologiconacional; la política de l'ambigüitat, que és no explicitar massa clarament allà on es vol arribar ja que n'hi ha prou de marcar la direcció. Aquesta manera d'entendre la política entra en crisi perquè els ciutadans opten per opcions que venen missatges més simples i més contundents; però a la vegada, d'ençà que aquesta manera d'entendre la política perd presència, se la comença a enyorar. Que ningú malinterpreti la moderació com a estil d'enfrontar els reptes de la col·lectivitat, amb la moderació com a estat del que no té conviccions ni capacitat de decisió. Moderació i fermesa són perfectament compatibles. L'època aznariana va ser terrible per a allò que estic defensant. Negar el diàleg, estigmatitzar i criminalitzar el que no pensa com tu, concebre tot en blanc i negre sense tonalitats és la cosa més allunyada que hi ha de la moderació com a estil polític. I el terrible és que perdre la moderació té conseqüències funestes en tots sentits. Per exemple una de les mostres més funestes de les conseqüències que ha tengut l'estil totalitari d'Aznar és la pèrdua del més mínim sentit institucional que hi ha a l'estat espanyol. Les institucions ja no són de tots els ciutadans, ocupades transitòriament per un partit; les institucions són del partit. Sembla generalment acceptat que un determinat Govern ajudi les administracions que són del seu color partidista i discrimini les dels rivals, és a dir, ajudi determinats ciutadans i discrimi uns altres per raons ideològiques i que això es faci a cara descoberta. I qui xerra d'administracions podria parlar de persones o de mitjans o d'associacions. Aquesta situació és terrible i inassumible des d'una manera d'entendre la política des de la dignitat, la democràcia i el pluralisme. Si Zapatero ha pogut incorporar un valor afegit al seu producte és precisament aquest, un tarannà, una moderació en l'estil. Veure com els partits se lleven la pell, criden a l'enfrontament, utilitzen manifestacions com si el món estigués a punt d'enfonsar-se, és un excés que no pot dur res de bo. L'oposició hauria de fer propostes en positiu, hauria d'intentar bastir una alternativa, el que no hauria de fer, com tampoc ho ha de fer el govern, és crear un clima irrespirable que ens condueixi a tensions que després no acaben massa positivament. La moderació amb fermesa és un valor a tenir en compte dins aquesta conjuntura en què massa polítics i massa comunicadors s'estimen més la irresponsabilitat del crit i la flastomia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris