muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
13°

El grip també fa rebaixes

Na J sospita que va ser amb aquella telefonada, ella xerrant estirada en el sofà-llit que ocupa un percentatge considerable l'estudi-habitació -a les ciutats grans cada vegada es viu en pisos més petits, amb cuines com de jugueta, però aquesta és una història repetida, i no serà aquí on la vos recordarem-, que ha estat aquella telefonada, dèiem, que li ha encomanat el grip. El temut grip d'aquest hivern. Ella se n'ha guardat molt, aquests dies, de tenir converses amb individus portadors i, com que no ho saps mai, qui és portador i qui no -quants de dies abans de manifestar la malaltia pots ser agent transmissor? eh? eh?-, s'ha aïllat en l'estudi -«un ambient, cuina americana, ideal estudiant o parella ben avinguda, disseny», deia l'anunci-, amb prou provisions com per passar a casa fins que passi la passa -potser ens hem passat, el meu negre i jo, amb tanta passa, però això són panses, vull dir figues d'un altre paner-. Així que ja la tens, a l'habitació-estudi -«loft», tenen alguns la barra d'anomenar l'espai de 35 metres on hi cap tot just el que hi cap-, traient feina endarrerida, que el més bo de tot és que treballar a casa permet esbombar les petites inundacions quotidianes sense que entri més aigua al llaüt. Na J, que té activades totes les opcions del seu mòbil multimèdia, manté videoconverses amb la secretària del despatx -hi tenia un secretari, però el va haver d'acabar acomiadant perquè se li insinuava contínuament; potser pensava en un ascens ràpid en l'agència, aquest secretari- i videotrobades amb un excompany de facultat amb qui podria ser -o no- que començassin a sortir. Una possibilitat, per cert, que va estar a punt de materialitzar-se fa uns anys, quan tot just acabaven la carrera, però això no té res a veure ni amb el grip ni amb la secretària ni tan sols amb l'estudi on viu na J, massa petit fins i tot per a una persona sola, encara que una persona sola, com li passa a ella, de vegades senti que qualsevol espai és massa gran per a tanta solitud. Enfí, allò que dèiem, que ara na J acaba de manifestar un símptoma inequívoc que potser ha contret el grip que es volia estalviar aïllant-se a casa. Sent com si el cap li suràs en una nebulosa informe, els renous del carrer li retronen d'una manera exagerada, i nota com el mínim fregament amb la pell, fins i tot la tela dels pantalons del pijama i la roba de la camisa, l'esmussa. I l'únic contacte que ha tengut la darrera setmana amb el món exterior ha estat via email o telèfon. I com que l'email té instal·lat l'antivirus -actualitzat automàticament cada tres minuts, coses de la tecnologia punta-, totes les sospites -totes- recauen sobre el mòbil multimèdia que, per cert, té totes -totes!- les opcions activades. I en T -l'excompany de facultat amb qui na J podria (o no) començar a sortir- s'ha aixecat avui com a destrempat. I a més de prendre's el suc de taronja i els cereals, aquest dematí s'ha autoadministrat una dosi d'aquell medicament que anuncien per la tele, allò que diuen que t'ajuda a passar el grip.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris