algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Els «papers de Salamanca» susciten un ressò internacional

A la tertúlia hem rebut amb alegria la notícia de la carta tramesa per cent destacats intel·lectuals de tot el món al president Rodríguez Zapatero, mostrant satisfacció per la decisió presa de retornar els arxius espoliats per Franco que actualment es troben a l'Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca. El fet hauria de bastar per a la reflexió d'algunes minories que es mostraven no fa gaire partidàries de la «defensa numantina» d'uns papers obtinguts per la línia expeditiva del botí de guerra. Poc abans de morir, aquell gran novel·lista castellà Gonzalo Torrente Ballester, que tenia una cama mallorquina, campanera, encara s'adreçava als ciutadans salmantins, cridant-los a la defensa aferrissada de l'esmentat «botí de guerra». Un caduf propi de l'edat, sens dubte, un error majúscul, inacceptable en un escriptor de la volada de l'autor de La saga/fuga de J. B. o Los gozos y las sombras. Si ara continués viu, i ho pogués veure, potser Torrente Ballester recordaria altres èpoques, ominoses, quan intervenien intel·lectuals de fora fent demandes o elevant protestes enèrgiques davant el règim totalitari del generaFranco. Perquè aquesta és la primera reacció que provoca, en els que guardam una certa memòria històrica, la veritat neutral i equànime que han manifestat, mitjançant carta oberta al president del Govern espanyol, intel·lectuals de l'alçada del Nobel de la Pau 1980 Adolfo Pérez Esquive, que fou interlocutor entre el Govern espanyol i ETA el 1995; l'expresident italià Francesco Cossiga, primer ciutadà de la República durant el període 1985-1992; el filòsof i lingüista Noam Chomsky, pare de la gramàtica generativa i potser la personalitat més influent a nivell universal de la «nova esquerra» EUA, veritable bèstia negra de Bush Jr. & Co, o l'historiador hispanista Paul Preston, especialista en la societat espanyola del segle XX, i molt concretament en la República de 1931-1936 i la Guerra Civil de 1936-1939, que ha tractat en diferents obres. L'escrit que ells encapçalen, signat també per un centenar de personalitats diverses procedents de les universitats de Harvard, Califòrnia, Massachusetts, Yale, Washington, Texes i centres acadèmics d'Espanya, França, Alemanya, Anglaterra, Itàlia i altres països, expressa amb gran claredat com és de justícia agrair la decisió del Govern ZP de retornar els papers espoliats en temps de guerra. Madame Dormand, que és major en edat però conserva bona memòria, recorda un altre temps, quan aquesta mena de cartes, adreçades al general, sol·licitaven perdons que no eren concedits o elevaven protestes que es perdien en el buit.

-No en feia gaire cas, de les opinions i súpliques, aquell general.

-Però ara és diferent, madame. Les cent personalitats es congratulen de la decisió d'aquest govern i l'avalen amb criteris històrics i científics.

-Ja ho he vist, senyor, que parlen de com s'acostarà, Espanya, al model de restitució arxivística que caracteritzà l'Europa de postguerra.

-I argumenten amb seny i sentit comú. Si la documentació havia estat desplaçada per motius de guerra, que ara retorni a les institucions i als particulars d'on havia estat requisada.

-Tenen present, a més, que aquesta mesura ajudarà a restanyar velles ferides, procedents de la Guerra Civil, que encara no estan del tot cicatritzades.

-Seria molt bo que per devers Salamanca hi hagués voluntat d'entendre-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris