muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

El debat d'UM

El debat sobre la situació política de despús-ahir en el Consell no aportà cap novetat sobre el bessó conegut. La qual cosa ja és una conclusió bastant cridanera. Perquè, per exemple i per comparació, els debats de Política General del Parlament aporten alguna novetat cada any. Tots els partits l'entenen, i és l'ocasió estel·lar de deixar veure cap a on van, presentar alternatives, etc. En resum, uns i altres, tots els grups parlamentaris i el Gabinet, tenen la cita assenyalada com l'esdeveniment polític més important de l'any. En canvi, el del Consell s'ha convertit en només dos anys en un debat superflu. Cap partit -excepte UM- se'l pren massa seriosament. Res a veure amb el primer debat, de desembre de 2002, en el qual tothom estava pendent de Maria Antònia Munar. Eren temps de glòria per a UM. Tothom la desitjava. Ara, pel contrari, està en el centre de la diana de tots els altres. I això és el que se notà dilluns, que és el mateix que passa d'ençà el pacte entre el partit nacionalista i el PP. Que, al capdavall, ha quedat ofegada, sense espai. Sens dubte té al seu abast el poder que li dóna la gestió institucional insular, però tan disminuït com que, per exemple, l'urbanisme està determinat pel que digui el PP (el Pla Territorial n'ha estat el cas més clamorós, però no és l'únic) i el que se considera la pesquera més anhelada de vots (els pensionistes, els vells) està en mans exclusives dels conservadors. Essent important, no és l'essencial, això, per a UM. Ho és que la seva situació respecte del PP i dels altres és la pitjor de la seva història. De ser la crossa imprescindible dels conservadors (1983-1991) passà a aspirar a ser el seu botxí i la gran esperança de l'esquerra (1995-1999). El seu discurs de poder pactar amb uns i altres, o sigui ser «el» poder, era creïble. Ara, pel contrari, ningú no se'l creu, perquè les mostres de supeditació al PP són tantes que deixen el discurs en quelcom simplement graciós. Això és el bessó de la situació política a Mallorca que el debat de despús-ahir reflectí tan bé. Que UM segueix estant engrunada pel PP, i que cada mes que passa hi està més i més.

Ja no és una simple anàlisi de futur hipotètic, com les que aquí mateix s'han fetes d'ençà el juny de 2003. Ara ja ho conten com a realitat present exmembres de l'organigrama dirigent del propi partit -no dels crítics, per cert- i, fins i tot, algun dirigent d'esquerra assegura que amb semblants termes li ha expressat en persona la pròpia Munar. Que la pressió conservadora -«tocant» grups locals desideologitzat que s'havien acostat a UM quan era «el» poder- combinada amb el desencís a alguns llocs de la que podria considerar-se com a ala més nacionalista del partit, configuren un panorama d'allò més complicat. Que, en resum, la cosa pinta molt malament a Calvià, Porreres, Alcúdia, Sa Pobla, Pollença, Palma... Aquesta realitat submergida és el que se reflectí dilluns a la intervenció de Munar: resignació («els pactes estan per complir-se») però alhora un toc d'atenció, com una mena d'intent de prendre aire per a una desesperada revinclada. Podria ser possible? El discurs del portaveu socialista, hàbil i molt ben pensat, podria ser complementari a aquesta idea. UM no corre el risc de ser ofegada pel PP. No, ja hi està i se nota. Per tant, necessita fer qualque moviment que li permeti respirar. Només el PSOE la pot ajudar. Però el problema és que ja no li basten, a UM, els habituals recursos tàctics propagandístics que usava contra el PP en la primera època i en els temps de l'aliança amb l'esquerra. Perquè ara ja ningú se la creu. Per tant el moviment d'auto-afirmació requereix d'una contundència innegable que pugui retornar la versemblança del discurs uemita. I per això mateix se tracta d'una decisió d'alt risc, per la possible reacció del PP en un moment en que UM està tan dèbil. Però és que si no pren la decisió, el pròxim any i mig serà definit per més del mateix: progressiva debilitació en favor del PP alhora que l'esquerra enfortirà vincles entre si de forma que expulsarà UM de qualsevol escenari de futur contra conservador.

Sense trencar el pacte amb el PP, que és d'àmbit mallorquí i balear, només li queda l'àmbit local per pegar un cop. I només un municipi té entitat per fer creïble el discurs d'UM: Calvià. Però és molt arriscat. Per això mateix serà la prova de si encara té capacitat de reacció o no. Deu ser aquest el vertader debat d'UM.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris