muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Porto Alegre i les tecnologies digitals

«Pensament autònom, reapropiació i socialització dels sabers i de les tecnologies» és el títol d'una de les onze línies de debat que han conformat el cinquè Fòrum Social Mundial de Porto Alegre que va acabar abans d'ahir. D'entrada podria semblar que en un Fòrum com aquest, dedicat a buscar vies efectives de construcció d'un món més just, això de les tecnologies no hauria d'ocupar un lloc tan rellevant, però cal no oblidar que és justament en l'àmbit informàtic -a través de fenòmens com Internet i el programari lliure- on s'ha pogut palesar que, efectivament, un altre món és possible, un món la col·laboració, l'intercanvi i la solidaritat del qual són les eines bàsiques d'un progrés sostenible i més just. Per consegüent, el que seria realment sorprenent és que la tecnologia en general -i les digitals molt en particular- no ocupàs un lloc ben destacat en el procés de definició i de construcció d'aquest altre món possible. El programari lliure, d'una banda, i l'accés a la cultura, de l'altra, són dos dels focus principals d'aquesta línia de debat. El primer, en tant que és l'eina d'accés, de generació i de compartició de coneixement autènticament igualitària i a l'abast de tothom, onsevulla. Pel que fa a l'accés a la cultura, la paradoxa és que en l'escenari que han fet possible les tecnologies digitals de la informació, les absurdes lleis suposadament destinades a protegir la propietat intel·lectual (un bell oxímoron) estan limitant de forma dramàtica l'accés a la cultura, ja que fan pràcticament impossible l'existència d'una cultura comunitària, base necessària per a preservar-la, transmetre-la i generar-ne de nova. Les tecnologies digitals són, a la vegada, les potenciadores de l'accés general al coneixement i a la cultura i, justament per la seva indiscutible potència, són també l'excusa i l'instrument que fan servir les forces econòmiques tradicionals per limitar aquest accés. De fet, aquestes forces -les que es reuneixen en el fòrum de Davos- ja fa molta d'estona que s'hi varen interessar i, de fet, fruit d'aquest interès és l'actual situació d'atac continuat i traves legals de tota mena a les llibertats i possibilitats que la revolució digital han obert. Els governs d'arreu del món i la Comissió Europea estan sotmeses a fortes pressions per part d'aquests interessos econòmics que no estan gaire contents amb les perspectives d'organització i mobilització que les tecnologies digitals han obert. A més, com va dir un dels ponents d'un dels debats, «Gutenberg amb el tipus mòbils va fer possible la producció de més llibres que els que l'església podia cremar. És a dir, la impremta va fer la crema de llibres ineficient, la qual cosa la va obligar a canviar d'estratègia: per comptes de seguir cremant llibres, varen optar per cremar els que tenien les idees (.) Avui les fogueres estan en el tubs dels raigs catòdics de les televisions». Un dels principals actes d'aquest línia de debat va ser la taula rodona «Revolució digital: Programari lliure, llibertat del coneixement i llibertat d'expressió a la Societat de la Informació», que va contar com a ponents amb el president de l'Electronic Frontier Foundation, John Perry Barlow, el sociòleg Manuel Castells, l'advocat Lawrence Lessig, ideòleg i president de l'organització Creative Commons, i el ministre de Cultura del Govern de Brasil, el músic Gilberto Gil. Barlow va ser un dels primers a adonar-se que les coses no anaven bé i, des de Davos, on havia anat convidat a participar pel organitzadors de l'altre Fòrum, va engegar la Declaració d'Independència del Ciberespai. Això passava el febrer del 1996. I des d'aleshores ençà les coses han empitjorat, sobretot des que els de Davos s'han temut de la potència per a organitzar-se i fer-se sentir que les eines digitals han posat a l'abast dels que no tenien altre dret que ser cremats en la foguera dels raigs catòdics de la televisió. Lessig li ha donat consistència des la perspectiva cultural i legal a tot això, Castells ho va enfilar des del punt de vista sociològic i econòmic i, finalment, Gilberto Gil i el govern de Lula ho han fet seu i forma part del seu programa de govern.

Mentre anava passejant per les diverses instal·lacions del Fòrum: antics magatzems del port, envelats i construccions fetes amb materials naturals autòctons, vaig poder anar comprovant que hi havia nombrosos espais «Cyber» on hi havia equips destinats a facilitar la connexió a Internet o a la realització de tallers tecnològics, això sí tots ells eren ordinadors equipats amb programari lliure. I és que, com bé va recordar un dels ponents de la sessió sobre la revolució digital, «No s'ha fer cap revolució només per gaudir un cop hagi triomfat. També s'ha de gaudir mentre es fa la revolució».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris