muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
16°

Setze milions de paraules i un condemnat

Trenta-tres anys després, el 30 de gener torna a caure en diumenge. Enguany l'atenció dels mitjans de comunicació se centra en la farsa de les eleccions americanes, suposadament democràtiques, previstes a l'Iraq. A Derry, les activitats organitzades al llarg de la setmana del 24 al 30 de gener per commemorar el Diumenge de Sang de 1972 pretenen il·lustrar els paral·lelismes entre el terrorisme d'estat perpetrat a Irlanda, a l'Iraq i a Palestina. Mentrestant, la Comissió presidida pel jutge Saville, que investiga els fets des de març de 2000, encara no ha entregat l'informe final i la policia d'Irlanda del Nord, el PSNI, acaba d'enviar a la presó un home que ni tan sols hi era present. El diumenge 30 de gener de 1972, 30.000 persones participen en una manifestació pacífica a Derry per protestar contra l'internament sense càrrecs dels seus conciutadans. Ha quedat àmpliament demostrat que cap dels manifestants no anava armat. De sobte, compareix el (mai no vist a Derry) Regiment de Paracaigudistes de l'exèrcit britànic, que atura la manifestació i l'obliga a desviar-se del trajecte previst. Tot aprofitant el desconcert i la confusió, els soldats professionals obren foc sobre els manifestants civils amb el resultat de 13 morts i 14 ferits, un dels quals mor al cap de pocs mesos. El dol públic produït per una operació militar que va durar uns 27 minuts no ha minvat en 33 anys.

La feina de la Comissió Saville es pot resumir amb xifres: 434 sessions, 921 testimonis orals, 1.555 declaracions escrites, 60.000 pàgines de documentació, 16 milions de paraules pronunciades, un cost de més de 200 milions d'euros. Ha establert alguns rècords: els 42 dies que va durar la intervenció inicial de Lord Saville; l'únic cas de la història legal del Regne Unit en què dues comissions s'han establert per investigar els mateixos fets (la Comissió Widgery en va culpar les víctimes); la primera vegada que un exprimer ministre declara davant una comissió investigadora; la primera vegada que membres de l'IRA cooperen amb un tribunal britànic. Destaca la manca de cooperació del Ministeri de Defensa, que es va negar a aportar-hi documents imprescindibles; que va destruir o vendre les armes que havien utilitzat les tropes; que va donar al tribunal una relació de centenars de soldats que «potser» hi eren desplegats, a Derry, molts dels quals no hi eren. Els soldats citats a declarar ho varen fer a Londres, en lloc de Derry; els varen protegir la identitat darrere l'anonimat d'una lletra, com ara «soldat F»; varen dir mentides, quan no declaraven que «no me'n record»; llurs declaracions són plenes de contradiccions i els trets que varen admetre descarregar no es corresponen amb cap dels morts ni ferits. Hi ha hagut alguna intervenció sonada: la d'Ian Paisley, que primer s'hi havia negat però va canviar d'idea davant l'amenaça d'anar a la presó per desacatament; la de dos periodistes de Channel 4 que assumiren el risc d'anar a la presó abans que trair llurs fonts; i la de Martin McGuinness, que va «revelar» el que tot Derry sabia: que el Diumenge de Sang era membre destacat de l'IRA, al temps que va insistir en el que tothom també sabia: que no anava armat i que no va disparar cap tret.

Després de tot això, no és segur que l'informe final de la Comissió, previst per a principis d'estiu d'enguany, respongui clarament les dues preguntes fonamentals: qui va matar les 14 víctimes? es pot justificar d'alguna manera la massacre? Menys segur encara és que algun «soldat F» o «soldat M» responsable vagi a la presó. El que sí és segur és que hi ha hagut una altra víctima ben recent. El senyor Martin Doherty, conegut republicà i veí de Derry, es va negar a declarar davant la Comissió Saville per la senzilla raó que no hi tenia res a dir perquè no va participar en la manifestació contra l'internament. «Empaitat, encalçat i intimidat» (paraules seves) per la Comissió, es va mantenir ferm en la seva decisió. A les 11.30 h del matí del passat dia 19 de gener, el PSNI el va anar a cercar a ca seva i ara és a la presó per desacatament. Avui mateix (escric això el 26 de gener) l'Ajuntament de Derry ha aprovat, a proposta de Sinn Féin i amb el suport unànime de l'SDLP, una moció d'urgència per exigir que el Secretari d'Estat per a Irlanda del Nord alliberi immediatament el senyor Doherty, única persona condemnada en relació amb els fets del Diumenge de Sang. Si no ho fa, l'amic Climent Picornell ja pot afegir el terme «justícia britànica» a la seva col·lecció d'expressions oximoròniques.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris