algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Es Baluard, un any de vida

El primer any de vida, el Museu des Baluard ha tengut 125.000 visitants, xifra que, com tot allò que fa referència a aquest museu, sens dubte serà esgrimida com a argument per dictaminar el seu fracàs. Si no existissin guions previs per analitzar la realitat, la xifra podria ser objecte de celebracions. Ara no és el cas parlar de fracàs ni d'èxit, perquè hi ha fets que duen incorporats els adjectius que millor els escauen. Al marge d'aquests fets, és preocupant que la societat mallorquina hagi de superar tants d'obstacles mediàtics per accedir amb unes condicions favorables a la contemplació de les obres exposades. S'ha reflexionat i s'ha divagat molt entorn de l'actitud de l'espectador de l'obra d'art. Servidor record una ponència que defensava la bondat de la desinformació de l'espectador respecte de l'obra, ja que tota informació prèvia en condicionava les primeres impressions; i que la informació posterior a aquestes primeres impressions era altament positiva. Bé, aquestes coses són així o a l'inrevés. El cas és que no vivim en una bolla de vidre que ens aïlli de tot, de manera que aquesta situació ideal -per al ponent- no es pot donar aquí, sobretot respecte a l'art occidental. No podent aspirar a aquesta virginitat que presumptament incrementaria la vàlua de les primeres impressions, sí que tal vegada es podria intentar que la relació de l'espectador amb l'obra no sigui sistemàticament contaminada per qüestions que li són generalment alienes. Naturalment, servidor no m'atreviria a insinuar que sigui nociva qualsevol informació sobre el museu, la seva formació o qualsevol altra circumstància relacionada amb la instal·lació, però és que sovint les coses han anat molt més enllà, fins a perseguir de manera una mica tèrbola afectar, col·lateralment i no per l'exercici de la crítica, el prestigi d'artistes i el valor de les obres. Contrasta l'abundància de paper destinat a l'embolcall amb la poquetat de la crítica de l'art. Es pot haver donat el cas -de fet, s'ha donat- de persones que han hagut de sotmetre's a un tractament de «desprejudiciació» per tal d'accedir a la contemplació, sense filtres extra-artístics, de les obres. El resultat d'aquest exercici els ha compensat generosament, perquè al marge de tot, i per damunt de tot, el museu és un espai per a la contemplació d'obres d'art. Causa i efecte de la precarietat cultural en què vivim, aquesta situació manca d'una clara voluntat d'ubicar cada debat en el lloc que li és propi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris